I gener de 2021, una muntanya russa
El clima tropical es caracteritza per les altes temperatures i les pluges abundants. I, de tant en tant, ciclons impetuosos. I això és el que s’ha donat en el boig any 2020. Eh, que és una imatge, no ho prengueu literal!
Amb aquesta gràfica comprovem que 2020 ha sigut el segon any més càlid de la sèrie en l’Estació Meteorològica Sagunt-Corinto. I també el segon més plujós.
TEMPERATURA MITJANA ALTA, SENSE ESTRIDÈNCIES
L’altíssima temperatura mitjana de 2020, 18’3ºC, no ha sigut fruït de grans calors estivals. De fet, la temperatura màxima anual va ser uns modestíssims 33’3ºC, registrats l’1 de maig. Per tant, en tot l’any no hem estat ni un dia en avís groc de calor (més de 36ºC). I tampoc es va produir un nombre extraordinari de nits tropicals (mínimes per damunt de 20ºC).
Més aviat han estat les altes temperatures d’hivern i primavera. Podem dir que en 2020 no hi ha hagut hivern. Febrer i maig han estat els més càlids de la sèrie, així com la primavera en conjunt. Si hem de destacar una dada extraordinària, serien els 28’6ºC registrats l’1 de febrer. Insòlits en ple hivern.
Es manté l’escaló d’alçada de temperatures que es va muntar el 2014: tots els anys posteriors a eixe any han estat més càlids que els anteriors a 2014. I 2021 ha començat amb eixa pinta…
L’aire tropical marítim, portat per vents de ponent, ha estat molt present un any més, propiciant estes altes temperatures mitjanes, abans anòmales i ara no tant.
PLUGES IRREGULARS, ESTACIONS COMPENSADES
Al clima mediterrani les pluges són una ruleta. A escala mensual veiem la gran irregularitat. Novembre i abril han estat els més plujosos de tots els anys de la sèrie. Gener i març, els segons de les seues sèries. Pel que fa a les estacions, han estat equilibrades, excepte l’estiu (com toca al nostre clima):
La borrasca Glòria va marcar les pluges de gener. Durant el confinament dur de primavera, vam tindre situacions abundants de pluja i molt poca insolació (així ens vam consolar d’estar tancats). I a novembre es van produir dos grans temporals. La resta de mesos, en general, han tingut la tendència normal en el nostre clima: quasi res.
La dada més destacada de l’any són els 79 mm que van caure en una hora el 5 de novembre. És rècord de la sèrie i la segona vegada que se supera el llindar de pluja torrencial (60 mm en una hora).
El balanç hídric ha estat molt bo. Per a lo baixes que són les nostres pluges, portem tres anys consecutius bons. I damunt, a l’interior encara ha plogut més, amb la qual cosa els aqüífers s’han recarregat amb ganes i les marjals estan pletòriques. Però, no oblidem que al nostre clima, com als fons d’inversió, rendibilitats passades no garanteixen les futures, i serà normal que dins de poc tornem a patir per l’aigua.
VENDAVALS
Han estat relativament freqüents: 20 dies han passat del llindar d’avís groc de 70 km/h en les ratxes màximes. I set han passat del llindar taronja de 90 km/h. El més cridaner és que, dels quatre dies que han superat els 100 km/h, només un (el 2 de març) ha estat un típic dia de temporal violent de ponent. La resta han estat vinculats a tempestes per episodis mediterranis de llevant, amb la borrasca Glòria al gener i depressions de tardor al novembre.
El 2 de març es va superar el rècord de velocitat mitjana en 10 minuts, amb 75’6 km/h, en un temporal molt violent de ponent que va ocasionar nombrosos danys. I és que l’atmosfera ha estat molt activa. I va deixar empremta en les nostres costes: Glòria va fer que les ones envaïren les nostres platges de forma poc habitual i, a més a més, va enderrocar un segon sector del Pantalà saguntí.
GENER 2021: MUNTANYA RUSSA
Ha estat un mes estranyíssim: la primera quinzena marcava tendència a ser el mes més fred de la història de l’Estació de Corinto. Però, la segona quinzena ha estat molt càlida. S’ha batut per dues vegades el rècord de temperatura màxima per al mes de gener, fins a quedar en 27’2ºC el dia 29.
Al final de la festa, ha quedat un mes sorprenentment “normal” en temperatura: 11’5ºC de mitjana, exactament la mitjana de la sèrie de gener. Com aquella estadística que, com la meitat de la població es menjava dos pollastres a la setmana i la resta no en menjava cap, concloïa que tota la població menjava un pollastre a la setmana.
Al gràfic s’aprecia que, en bastants dies de la segona meitat, la temperatura mínima ha estat superior a unes quantes màximes de la primera meitat. Quant a precipitacions, les nevades de l’interior van ser ací pluges dèbils durant bastant de temps, que només van totalitzar 21’7 mm; això sí, molt ben caiguts.
Es diu que el nostre clima tendeix a ser més extremat perquè les ondulacions del jet polar cada vegada són més profundes… No tinc clar que es puga explicar de forma tan senzilla, però la realitat semblaria avalar-ho. Hem passat de nevades molt copioses en el nostre interior, a ponentades que han fos quasi tota la neu.
A les ratxes màximes diàries s’observa que a partir del dia 20 es van activar vents forts de ponent, que ens van portar aire tropical marítim de l’Atlàntic, dessecat després d’haver travessat la península. En l’últim terç del mes, quatre dies van passar de 90 km/h, que defineix l’avís taronja, igualant al mes amb més freqüència de casos.
El clima està gelós de què els noticiaris només saben parlar de la pandèmia i, com un xiquet malcriat, es vol fer notar pegant crits. Té intenció de fer parlar.
La nevada, per cert, no ha estat tan excepcional per ací. El gener de 2017 va ser semblant o més abundant, i va causar molts més danys. A Corinto, la cosa va quedar en pluja dèbil perllongada en el temps.
Rafael Armengot.
