La crisi del COVID -19 ens ha recordat la importància d’una agricultura local i ecològica i ens ha fet veure la situació precària d’este sector

L’agricultura és una ferramenta clau per a la conservació i la vertebració del territori. Un camp respectuós amb el medi ambient és un ecosistema viu. De fet, una important varietat d’espècies animals s’han adaptat a viure en els nostres conreus. Especialment espècies insectívores com les rates penades o els ocells que troben aliment en els nostres camps i, alhora, ens ajuden a combatre possibles plagues.

Hotel per a insectes per a fomentar la biodiversitat en un camp de cítrics.

El camp, però, no només resulta important pel que respecta a la conservació de la biodiversitat, sinó també per a la nostra societat. L’agricultura, com a sector econòmic, és un factor clau per a la vertebració social i territorial. Genera ocupació, dinamitza la vida i configura un paisatge amb el qual molts ens sentim identificats. Configura l’skyline dels nostres pobles, de la nostra infantesa, de la nostra vida.

El camp, a més a més, resulta clau per a aconseguir una sobirania alimentària que ens permeta no dependre de factors externs, sempre lligats al mercat capitalista global, per a alimentar-nos. Fins i tot, l’agricultura respectuosa amb el territori ens permet mantindre la fertilitat de la terra.

Paradeta de verdura ecològica en la Fira del Medi Ambient de Sagunt.

Però, des del segle passat, amb l’anomenada revolució verda, el camp ha deixat de prestar-nos molts d’estos serveis ambientals. L’ús i abús d’agroquímics, per exemple, estan esgotant la fertilitat de la terra. Cada vegada és més habitual veure com es porta terra de camps de tarongers abandonats a camps en actiu, que han sobreexplotat químicament la fertilitat de la seua terra.

Un altre dels impactes dels agroquímics en el camp és la pèrdua de biodiversitat. De fet, l’ús de pesticides químics per a controlar plagues agrícoles està darrere del declivi d’una gran varietat d’insectes, siguen perjudicials o beneficiosos per al camp. I l’ús i abús d’herbicides també tenen un greu impacte en la biodiversitat agrícola.

El resultat de tot açò és la pèrdua de la vida silvestre associada a l’agricultura, ja que ha desaparegut l’aliment que abans trobaven gran quantitat d’animals. Ara ja no hi ha pràcticament insectes ni llavors.

Escolars de La Vall de Segó visitant la xarxa hidràulica de La Font de Quart.

A més a més, durant els darrers anys, amb el canvi de reg tot açò s’està agreujant. Amb la substitució del reg a manta pel reg a degoteig els camps s’estan convertint en un desert de biodiversitat. Ja no hi ha séquies ni basses amb aigua. I sense aigua no hi ha vida. I quan les conduccions tenen una fuga, els animals que hi beuen moren, ja que l’aigua està carregada de fertilitzants químics.

Este sistema de reg, que combina el degoteig amb agrotòxics, pot contaminar aqüífers. I a més impossibilita la pràctica de l’agricultura ecològica, ja que l’aigua que arriba al camp ja passa amb productes químics. Per no parlar de la pèrdua del patrimoni que significa deixar de banda el fluir de l’aigua per les xarxes de séquies centenàries.

La crisi del COIVD-19 ha sigut un recordatori pràctic d’estes qüestions. Les causes de la crisi estan íntimament lligades amb els usos del sol, la disminució de la biodiversitat i la producció agrícola industrial. Però, a més a més, enfront de la crisi s’ha recorregut a la producció i consum local. I ha calgut valorar l’existència d’estes xarxes. Al temps, hem vist com havíem de buscar migrants i persones desafavorides que acceptaren treballar el camp en les condicions laborals que dóna l’agricultura.

Des d’Acció Ecologista-Agró apostem per una agricultura respectuosa amb el territori que conserve la biodiversitat, la fertilitat de la terra i l’aigua que ens dóna la vida. Una agricultura que cree paisatge i que no ens faça dependents d’altres economies o sectors productius més agressius amb el medi. Apostem per una agricultura ecològica i pel seu consum de proximitat. I tenim clar que les administracions públiques tenen un paper clau per a fer viable i sostenible este model agrícola. I el nostre consum diari com a ciutadans, també.

Sara Aunés i Marqués i Miguel Crespo Roig.

Share