Desenvolupament sostenible o decreixement, tu què tries?

L’ús de combustibles fòssils com el petroli, el carbó o el gas natural per a alimentar la maquinària de la nostra societat ha modificat el clima del Planeta. La creu de la revolució energètica és el Canvi Climàtic, sens dubte, el major desafiament al qual s’enfronta la humanitat en este segle XXI. Major, fins i tot, que la pandèmia de la COVID-19.

Les ciutats com Sagunt i els polígons industrials que les envolten han esdevingut en autèntics embornals energètics, que devoren ingents quantitats de recursos, tant energètics com no energètics, i expulsen tones i tones de gasos amb efecte hivernacle, agreujant dia a dia el problema del Canvi Climàtic.

De fet, segons l’Inventari d’Emissions de Referència del municipi de Sagunt, elaborat en el marc del Pacte de les Alcaldies pel Clima i l’Energia, el consum energètic de la capital del Camp de Morvedre supera des de 2011 els 2.000.000 de Megawatts per hora anualment. I en 2019, últim any estudiat, este consum va fregar els 2.500.000.

Si comparem esta xifra amb altres municipis que també han publicat el seu Inventari d’Emissions de Referència, veurem que el consum de Sagunt, amb una població d’aproximadament 60.000 habitants, és proporcionalment molt elevat. Per exemple Godella, que té uns 13.000 habitants, va consumir en 2015, últim any de referència, 100.000 Megawatts per hora anualment. I Alfafar, durant el mateix any i amb una població de 21.000 habitants, uns 140.000 Megawatts per hora.

Els sectors que a Sagunt lideren este consum energètic tan elevat són la indústria, que suposa més del 70% del total, i el transport privat i comercial, que frega el 20%. La resta de la despesa energètica de la capital del Camp de Morvedre es repartix entre el sector serveis, l’àmbit residencial, el transport públic i residencial, l’enllumenat públic i els edificis i instal·lacions municipals.

El resultat de tot este consum energètic, a partir de la crema de combustibles fòssils majoritàriament, són unes emissions de CO2 que a Sagunt ja superen cada any el mig milió de tones des de 2016. Esta xifra suposa un harakiri climàtic, especialment si la tornem a comparar amb les dades de Godella (20.965,36 tones de CO2 en 2015) i Alfafar (28.694,70 tones de CO2).

Els grans responsables de la desmesurada emissió de tones de CO2 de Sagunt són la indústria i el transport privat i comercial, sectors que depenen energèticament del gas natural, l’electricitat i el gasoil. De fet, segons l’Inventari d’Emissions de Referència de Sagunt, la principal font energètica consumida a la capital del Camp de Morvedre durant els darrers anys ha sigut el gas natural, que suposa aproximadament el 50%; seguit de l’electricitat, que ronda el 25%; i finalment el gasoil i la gasolina.

Per a mitigar el seu impacte climàtic Sagunt s’ha adherit a l’esmentat Pacte de les Alcaldies pel Clima i l’Energia. Este és el principal moviment europeu pel clima, amb autoritats locals i regionals que han assumit el compromís voluntari de reduir les seues emissions de CO2 en un 40% abans de 2030. Les ciutats, pobles i regions d’este pacte també s’han compromés a millorar la seua eficiència energètica i l’ús d’energies renovables en els seus territoris en un 27%.

Actualment, si ets veïna o veí de Sagunt, pots participar en l’enquesta del Pacte de les Alcaldies pel Clima i l’Energia. L’objectiu d’esta consulta és recollir informació entre la ciutadania per a definir quins són els paràmetres prioritaris a seguir en el Pla d’Acció per al Clima i l’Energia Sostenible (PACES). Concretament, pel que respecta a les accions de mitigació i adaptació al Canvi Climàtic que es poden implantar a la capital del Camp de Morvedre.

Per a Acció Ecologista-Agró la participació ciutadana és una ferramenta fonamental. Així que vos convidem a participar en esta enquesta i a aportar el vostre granet d’arena en l’elaboració del PACES de Sagunt. Però, especialment, vos convidem a reflexionar sobre la crisi climàtica que ja patim i, a més a més, a exigir mesures urgents de mitigació i adaptació al Canvi Climàtic.

Regasificadora de Saggas al Port de Sagunt.

Com a ciutadans en el nostre dia a dia podem generar canvis, evidentment. Les campanyes i polítiques institucionals són també positives i necessàries. Però, no ens enganyem, cal incidir especialment en la indústria i el sector del transport si volem reduir realment la petjada climàtica de la capital del Camp de Morvedre.

No podem obviar que l’actual Emergència Climàtica no se solucionarà simplement canviant les energies fòssils, principals culpables del Canvi Climàtic, per les renovables, tal com preconitzen els defensors del “desenvolupament sostenible”. El problema climàtic no es pot arreglar actuant només sobre l’oferta. O siga, canviant unes fonts d’energia per altres.

La clau està en la demanda: sí o sí, hem de reduir la nostra despesa energètica. Ho podem fer amb accions encaminades a millorar l’eficiència i l’estalvi energètic, tal com es proposa en l’enquesta del PACES. Però, ja arribem tard per a evitar el Canvi Climàtic. I adaptar-nos a ell i mitigar els seus efectes ens obliga a plantejar-nos un canvi de model global i no només mesures d’eficiència i estalvi.

En este context, resulta inversemblant que Sagunt puga reduir en un 40% les seues emissions de CO2 abans de 2030 al mateix temps que, per exemple, s’executa una nova ampliació del port industrial o dels polígons del Parc Sagunt. Com hem vist, tant la indústria com el transport són els principals emissors de CO2 a la capital del Camp de Morvedre. Així que augmentar estes activitats implicarà un increment del consum energètic i també de les emissions, ja que amb renovables no podrem abastir encara tota la nova demanda.

Parc Sagunt.

No ens cansarem de dir-ho: no té cap sentit mantindre un sistema basat en un teòric creixement econòmic (i energètic) sense límits quan vivim en un Planeta amb recursos finits. La Terra no dóna per a més i l’estem exhaurint. Per això, ha arribat l’hora d’apostar decididament pel decreixement i abandonar la utopia del desenvolupament sense límits, porte o no la falsa etiqueta de “sostenible”.

Miguel Crespo Roig.

Share