Des de la seua aparició en 2014 al Parc Natural de l’Albufera, el cranc blau (Callinectes sapidus) no ha parat d’expandir-se pel litoral valencià. A la platja d’Almenara el van localitzar per primera vegada un grup de pescadors en 2015 i des d’aleshores este crustaci americà s’ha estés per pràcticament tota la marjal. Esta primavera fins i tot ja s’han observat dos exemplars en els Estanys d’Almenara. Concretament a l’Ullal de Cavanilles.

Per a algunes persones, la proliferació del cranc blau podria ser una bona notícia, ja que el seu preu en les llotges valencianes ha arribat als 15 euros el quilo. Però, per a les xarxes dels pescadors que trenca i per al delicat equilibri de la nostra natura, la seua presència pot suposar un nou risc, ja que el Callinectes sapidus és una espècie exòtica: no forma part del nostre ecosistema, sinó que ha sigut el ser humà qui l’ha introduït des de les costes atlàntiques del continent americà.

Per ara, este crustaci de gran tamany encara no ha sigut declarat com invasor per l’administració. Però, la seua ràpida proliferació i la seua voracitat apunten que, tard o d’hora, acabarà tenint un impacte negatiu sobre la biodiversitat autòctona. Les seues possibles víctimes? Doncs, els mol·luscos, crustacis, petits peixos i la vegetació aquàtica que composen la seua dieta. I també la fauna local que actualment s’alimenta d’estos animals i plantes i que, a partir d’ara, haurà de competir amb el cranc blau pels mateixos recursos.

Les espècies exòtiques invasores representen, junt al Canvi Climàtic, una de les principals amenaces per a la conservació de la biodiversitat del Planeta. A casa nostra ja ho hem patit amb l’abandonament massiu de tortugues de florida (Trachemys scripta), que ha provocat el declivi de les tortugues d’estany europees (Emys orbicularis). O amb la solta de crancs rojos americans (Procambarus clarkii), que ha portat quasi a l’extinció al cranc de riu local (Austropotamobius pallipes). O amb les gambúsies americanes (Gambusia holbrooki), que han ocupat el nínxol ecològic de peixos endèmics com el samaruc (Valencia hispanica) i el fartet (Aphanius iberus).

La llista de casos és llarga. Massa llarga. Però, en la nostra mà està la possibilitat de reduir-la. Com? Doncs, per exemple, no afavorint el comerç d’espècies exòtiques i, per descomptat, no abandonant-les mai en el medi natural. I, quan vages a fer la compra, opta sempre que pugues per productes de la terra, de temporada i de proximitat. Així, a més a més de reduir la petjada ecològica de la teua alimentació, evitaràs que algun “emprenedor” tinga la temptació d’amollar nous crancs blaus en les nostres marjals, rius o muntanyes.