Crònica meteoreològica de l’ any 2017.
En aquest article us mostrem la sintèsi climatològica del 2017 segons les dades recollides a l’ estació meteoreològica de Corint per Rafael Armengot.
Les pluges
Si alguna cosa defineix el nostre clima, és la brutal irregularitat de les seues pluges. Sense transició hem passat de l’hivern més plujós en molt anys (i que va remediar un balanç anterior pobríssim) a una desesperant falta de pluges mes rere mes, a partir de Febrer.
Va arribar la tardor teòricament salvadora i… no va salvar res. La nostra tardor és molt agraïda si les situacions són propícies, la mar càlida afavoreix l’eficiència de les pluges. Però si l’atmosfera es bloqueja, el panorama és estepari. La salvatge tardor mediterrània, el nostre tigre productor d’inundacions bíbliques, enguany es va quedar en un gatet esquifit, incapaç de caçar ni raquítics ratolins pluviomètrics.
| SAGUNT-CORINTO | ||
| ANY | PLUJA | TEMP. |
| 2009 | 596,1 | 17,7 |
| 2010 | 313,8 | 16,9 |
| 2011 | 454,5 | 17,8 |
| 2012 | 324,5 | 17,6 |
| 2013 | 225,7 | 17,8 |
| 2014 | 253,2 | 18,4 |
| 2015 | 377,5 | 18,0 |
| 2016 | 402,8 | 18,2 |
| 2017 | 276,1 | 18,1 |
La gràfica anual de les pluges a Sagunt-Corinto presenta aquest panorama: un Gener de rècord, que va succeïr a un final de 2016 també gloriós; i després… misèria. O les dorsal anticiclòniques bloquejaven tota inestabilitat, o l’anticicló atlàntic desviava les pertorbacions cap a Europa central, o els fronts de ponent portaven per fi la pluja a la façana atlàntica peninsular, però ens deixaven a la façana mediterrània amb pols i teranyines. Gener ha totalitzat el 44% de la pluja anual!. I després, misèria.
El total anual ha estat de 276,1 mm. Un valor ben pobre, però encara superior als 226 de 2013 i els 253 de 2014. El promedi dels nou anys de la sèrie de Corinto és 358,2 mm, bastant inferior als 450 mm que se suposen en les climatologies. Només ha plogut de forma apreciable 42 dies, front als 88 dies que va ploure el 2010. Enguany, la pluja ha estat molt cara.
El ritme estacional de les pluges s’ha alterat quasi per complet. Típicament, de major a menor pluja, l’ordre de les estacions és Tardor>Primavera>Hivern>Estiu. Enguany la lògica ha estat que, tal com passaven els mesos, en cada estació ha plogut menys que en l’anterior. (Esperem que la tendència no continue, o aniriem al zero absolut!). Tenint en compte que l’hivern climatològic inclou el Desembre anterior, el balanç estacional de 2017 ha estat:
Hivern: 271,9 mm.
Primavera: 58,4
Estiu: 49,5
Tardor: 23,0
Aquest ordre de les estacions encara no s’havia donat en els 9 anys que porta funcionant Sagunt-Corinto. Així i tot, ha mantingut dos característiques constants de la sèrie: la primavera mai ha baixat de ser la segona estació més plujosa. I l’estiu mai ha pujat de la tercera posició.
L’acumulat de pluja en els 12 mesos previs, que a l’Agost encara estava en uns fantàstics 580 mm (fruït de l’hivern anterior) és probable que a final de Gener de 2018 se’ns quede per baix de 200. Per sort, les muntanyes han continuant drenant l’excés d’aigua de l’hivern passat cap a la costa, i la marjal de Sagunt-Almenara encara presenta un aspecte excel.lent, fins i tot amb l’ assagador de Quartell a Corinto tallada per l’aigua encara ara a Gener, com es veu a la imatge. Paradís de les aus, que compensa en part el desastre de la Marjal dels Moros.
Les temperatures
La gràfica elaborada per José Angel Núñez per a AEMET mostra l’evolució de les temperatures a la Comunitat Valenciana des de 1941. Veiem com, després d’un mínim als anys 70, es va produir un primer ascens als 80, un nou escaló amunt des de 1994, i una nova pujada a partir de 2014. Els quatre darrers anys han estat els quatre més càlids de la sèrie!. Refredament fins els 70 i calfament des de llavors.
La sèrie de Sagunt-Corinto començà el 2009 i, en aquests nou anys, participa d’aquesta tendència: els quatre darrers anys són els més càlids, tots amb més de 18ºC de mitjana. Al 2017, l’hivern ha estart normal, i la tardor més be fresca. Però primavera i estiu han segut molt càlids. Ha estat el Març més càlid de la sèrie. Però la diferència l’ha marcada Juny, que a molts observatoris ha batut rècords, i que a Corinto ha estat per molt el màxim de la sèrie per a aquest mes.
Any rere any, s’afiança el calfament. I 2018 ha començat amb ponents i temperatures primaverals…
Apocalipsi?
Vivim en una psicosi de desordre climàtic. A l’est dels Estats Units acaben de patir la major onada de fred en dècades, mentre que a gran part d’Europa se superen amb freqüència els rècords de calor. El camí de les borrasques i dels temporals de llevant se’ns tanca per mesos i mesos. Apocalipsi, càstic pels nostres pecats ambientals?
Les normes climatològiques diuen que per a definir el clima d’un lloc s’han de promediar 30 anys, especialment en referència a les pluges. Però la impaciència ens pot. Vivim amb una immediatesa, com si estiguèrem caient per un pedregal sense remei. Hi ha la sensació que les normes han canviat, que les compensacions d’anys bons-anys dolents ja no funcionen i a un any dolent només pot succeïr-li un any pitjor. Però la circulació atmosfèrica, que està influïda per tendències de fons, també té una component caòtica molt difícil de preveure. Així com a uns anys 70 secs els van succeïr uns anys 80 plujosos, és probable que no tarden en tornar anys millors.
Què podem fer? Podem fer algunes coses. Xicotets gestos com usar energies alternatives, usar més el cotxe… Però crec que, com diu el principi: “Pensa global, actua local”. Podem actuar de forma més contundent al nostre entorn immediat. Com a mínim, uns gestos bàsics en la gestió de l’aigua i del medi. Veiem cada dia al nostre voltant actuacions primitives i absurdes. Si en dies de risc extrem uns descerebrats fan cremes agrícoles que poden portar a incendis desastrosos, i si les autoritats no ho impedeixen, i si després els causants del desastre se n’ixen de rositas, no calen protocols de Kyoto ni acords de París.
No maleïm a Trump si som incapaços de fer allò més elemental a casa nostra.
Com diu una jota mallorquina, “després d’una maror sol venir una bonança”. Ja els està arribant la bonança a la façana atlàntica peninsular, en forma de pluges i neu. A vore si també ens arriba a nosaltres!. I no només la bonança climàtica, també la social que ens permeta gestionar la natura amb coneiximent.
Rafael Armengot.
* * *
