Durant el temps que portem confinats a casa pel COVID-19 s’han fet virals molts albiraments de fauna silvestre en ciutats, pobles, platges… Molts d’estos vídeos són fakes. O siga, filmacions realitzades realment abans de la pandèmia del coronavirus o que mentixen sobre el lloc on diuen estar enregistrades.

Però, també en tenim de vídeos vertaders. Este és el cas del dels dofins gravats des de la platja del Port de Sagunt i que es va fer viral durant la Setmana Santa. Concretament, en ell podem veure un grup de dofins mulars (Tursiops truncatus), la segona espècie de cetaci més abundant a la nostra mar. Segons el Banc de Dades de Biodiversitat (BDB) de la Generalitat Valenciana, tenim una població estimada de 1.300 exemplars.

El mular és un dofí cosmopolita, gran i robust. Pot arribar als 4 metres de llarg i als 500 quilograms de pes, sent el dofí més gran de la nostra mar. Té l’aleta dorsal elevada i en la Mediterrània predominen els de color blau-grisenc. A més a més, a la nostra mar, a diferència de les altres espècies de dofins, el mular acostuma a tindre hàbits costaners. Per este motiu és el que podem observar amb més facilitat.

La dieta del dofí mular, cetaci molt intel·ligent i oportunista, està basada principalment per peixos que habiten a profunditats d’entre 50 i 200 metres. Per això, no resulta estrany veure’ls seguint a vaixells de pesca d’arrossegament per a aprofitar els seus descarts o per a capturar preses atrapades en les xarxes. També són habituals en piscifactories com les del Port de Sagunt, siga pescant o directament furtant peix.

En el passat, el seu costum de “furtar” captures als pescadors, amb els quals competix pels mateixos recursos, va originar la seua persecució. De fet, durant la primera meitat del segle XX en les nostres aigües les confraries de pescadors, amb el suport de les autoritats, organitzaven batudes per a matar-los per danyar els aparells de pesca i “parasitar” les xarxes. Fins i tot es va intentar posar en marxa una indústria del dofí per a produir la seua carn en conserva, oli de dofí i adobs per al camp. Afortunadament, esta indústria no va prosperar.

La persecució dels dofins mulars va originar un important declivi en la seua població, que va finalitzar amb la protecció dels cetacis a la Mediterrània. Ara la seua pesca i mort està prohibida. Però, l’activitat humana continua sent la seua principal amenaça. Concretament, per les captures accidentals en xarxes de pesca, per la degradació del seu hàbitat com a conseqüència de la contaminació i el trànsit marítim i, especialment, per la pèrdua d’aliment per la sobrepesca.

Estes amenaces d’origen humà també les patixen les altres dues espècies de dofins que podem veure al País Valencià: el dofí llistat (Stenella coeruleoalba) i el dofí comú (Delphinus delphis). El llistat és el cetaci més abundant en les nostres aigües, amb una població estimada de més de 15.000 exemplars. El comú, malgrat el seu nom, és el menys comú. De fet, actualment no tenim ni una estimació oficial de la seua població en el BDB.

Estos dos dofins són més xicotets que el mular. La seua mida màxima és de 2’7 metres i tenen un pes aproximat de 150 quilograms. El dors del llistat és de color gris blavós i mostra una coloració un poc més clara en el ventre. En la mar, pel seu color i dimensions paregudes, és fàcil confondre’l amb el dofí comú, que també té la part dorsal de color fosc i la ventral més blanquinosa.

Una manera de diferenciar-los és fixar-se en les llistes fosques que partixen de l’ull del llistat i es dirigixen una a l’aleta pectoral i una altra a la zona genital pels costats. El comú, en canvi, presenten una línia fosca des de la boca fins a l’ull i una altra des del morro a l’aleta pectoral. El comú, a més a més, es diferencia de la resta de dofins pel dibuix semblant a un rellotge d’arena tombat que presenta en el seu flanc, de color groguenc en la part anterior i grisenc en la posterior.

Hui en dia encara no sabem si els múltiples albiraments de dofins de les últimes setmanes estan relacionats o no amb el confinament humà per la crisi sanitària del coronavirus. De fet, no sabem si molts són vertaders o fakes. Però, sí que sabem amb total certesa que el declivi dels dofins i altres cetacis com les balenes ha sigut provocat per la nostra espècie.

A la nostra mà està ara ajudar els dofins i la resta de cetacis perquè puguen recuperar-se. Com? Doncs, per exemple, fomentant una pesca sostenible, reduint la contaminació química i sonora en la nostra mar i prohibint agressions greus com les prospeccions petrolieres. Un fet remarcable per a la seua conservació ha sigut la recent declaració com a Àrea Marina Protegida del Corredor de Migració de Cetacis de la Mediterrània que hi ha entre el litoral valencià i les Illes Balears.

Miguel Crespo Roig.