Una jornada sobre ecofeminismes a La Casa Penya
PER QUÈ?
Moltes vegades les persones que treballem en moviments socials donem per coneguts o compartits alguns plantejaments que per nosaltres són molt evidents. Però cal recordar que la gent mobilitzada socialment és una minoria. Una minoria que es retroba en diferents escenaris de participació i, de vegades, pensa que representa a la majoria. Ens escoltem mútuament.
A Acció Ecologista-Agró el discurs ecofeminista està immers a la nostra tasca, però ens faltava una conversa comuna que reafirmara el nostre enteniment. Perquè, com es digué a la jornada de La Casa Penya, de feminismes i ecologismes hi ha molts.
L’altre objectiu que ens plantejàvem a la jornada era crear un contingut per difondre entre totes aquelles persones que es pregunten què és això dels ecofeminismes. O que no troben la relació entre els dos moviments. Així, a més d’enriquir-nos a nosaltres, la jornada pretenia ser una ferramenta d’educació i, posteriorment, de difusió en la mesura en què puguem difondre el missatge ecofeminista.
DE QUÈ PARLÀREM?
Hui en dia disposem de moltes diverses i riques fonts de documentació al voltant dels ecofeminsimes. Amb l’objectiu de difondre’ls, mitjançant les xarxes socials, uns dies abans de la jornada compartirem documents i vídeos amb continguts relacionats que ens feien arribar les companyes.
Considerem que tota aquesta informació que està a l’abast de totes és molt enriquidora. El que preteníem, doncs, era complementar la teoria amb les experiències de les nostres companyes, totes elles vinculades al món feminista i ecologista. Però, cadascuna des d’un àmbit diferent. Així, intentarem esbrinar la relació de l’ecofeminisme des de les següents temàtiques: Mobilitat i cures (Marian Sintes), conservació del territori (Lucía Moreno), educació (Laura Llopis), agricultura i món rural (Laia Baró) i associacionisme i moviments social (Isabel Cercenado).
De tota allò que es va dir podríem parlar molt més. Si cal que destaquem alguna cosa, és que totes entenem l’ecofeminisme com una ferramenta de transformació social. I que cal posar al mateix nivell les injustícies al voltant dels drets humans com del respecte a la natura, i tot el que això implica. Eixe seria el punt central de l’activisme ecofeminista.
Un activisme que, des del punt de vista personal, el valoraven com una manera de viure i comprometre’s amb la societat. I des del punt de vista social, destacàvem el moment actual com un context de creixement de la sensibilitat i la resposta, si més no, a les convocatòries i a la crida.
Un missatge que es va generalitzant en diferents àmbits, i sobretot entre gent molt jove. Així ho demostrava l’alumnat de l’IES del Clot del Moro amb la performance Cuidem Gaia. I també ho hem anat veient a les notícies els darrers temps.
Un detall interessant en les aportacions de les companyes i del públic fou la capacitat crítica amb elles mateixes i l’aprenentatge constant que implica una visió ecofeminista de la realitat. La referència a “jo pensava que era feminista” ens fa pensar com evoluciona aquest pensament, i com aprenem contínuament de les nostres grans i de les nostres joves. I el que és més important, sempre hem de poder ser crítiques amb els nostres plantejaments, qüestionar el nostre paper en un conjunt més important que nosaltres.
El que no podem qüestionar és que tradicionalment s’ha lligat la comprensió del funcionament del Planeta amb una visió patriarcal i, des del punt de vista de la biologia, s’ha entès el món com una lluita constant pels recursos. Hui, sabem que aquesta lluita no és necessària, que la natura busca l’equilibri.
També sabem que educar no sols és donar coneixements, sinó que cal educar en valors i amb esperit crític. Parlàrem de què l’educació no es fa sols a les escoles, que es demostra en els hàbits quotidians i les nostres actituds. I al dia a dia. Cal anar a l’escola a peu per educar en mobilitat sostenible.
També recordàrem que cal no perdre la memòria, sobretot, dels coneixements no escrits. Les dones han tingut un paper molt important en les cures a les famílies, però també a la terra. I a més als processos posteriors del llaurar. Tot allò relacionat amb la conservació dels aliments, la seua elaboració, la cuina, els seus usos… Són uns coneixements que sols els trobem a l’esfera femenina i a la tradició oral. Hauríem de no fer tard i recollir-los.
Per últim, visualitzarem com van de lligats el feminisme i l’ecologisme en el món productiu actual. Mitjançant un taller que ens proposaren Mària Ferrer (Llavors d’Ací) i Anna Muñoz (Justícia Alimentària) vam vore com les activitats productives menys valorades econòmicament estaven lligades a la terra i les dones. Mentre les més valorades econòmicament eren les que tenien un impacte social i ambiental més fort.
Tan important com les aportacions d’aquestes companyes fou la participació del públic assistent. La jornada va suscitar un fort interès i, degut a les mesures de la pandèmia, no pogueren assistir totes les persones que ens ho sol·licitaren. Cal agrair la participació, de les quasi tot dones, que assistiren. Aquest interès ens encoratja per plantejar noves sessions al voltant del tema, donada la resposta. Per això, i com sempre, estem obertes a propostes i suggerències pel proper any.
QUÈ ESPEREM?
Esperem continuar treballant la visió feminista dintre de l’ecologisme. Aquesta jornada era fruit i continuació. L’any anterior encetàrem aquesta mirada amb l’activitat de “Les taronges en mans de dones”. Este any el suport i la implicació de totes les participants i assistents ha facilitat la tasca.
Esperem haver obert un debat continu. Esperem que aquesta jornada haja servit per donar a conèixer el missatge ecofeminista a qui no el coneguera. I també esperem rebre propostes i aportacions per continuar treballant en conjunt. Mentrestant, continuarem revisant com ens han contat la realitat i anirem amb compte en com la contem nosaltres.
Sara Aunés i Marqués.
