El lliri groc (Iris pseudacorus) és una herba palustre i perenne de la família de les iridàcies. La podem trobar en la ribera dels rius i especialment a les nostres marjals, on compartix habitualment nínxol ecològic amb la bova (Typha sp). Arriba a mesurar un metre i mig d’alt i les seues fulles i arrels poden ser la llar de més d’una vintena d’espècies d’insectes i també de vint fongs diferents.

Al lliri groc li agraden els sòls entollats, poc àcids i rics en nutrients. Pot créixer amb aigua fins a 20 centímetres per damunt del coll de la planta i tolera tant períodes de sequera com fortes gelades. Es reproduïx per la dispersió de les seues llavors per l’aigua i també és multiplica per la ràpida propagació del seu rizoma.

Però, sens dubte, la característica principal del lliri groc és la seua espectacular floració primaveral. Cada any, des de març a juny, podem delectar-nos amb les seues precioses flors. Són de color groc brillant i tenen un diàmetre d’entre 8 i 10 centímetres. La floració de l’Iris pseudacorus té el seu punt àlgid en abril, quan esguita de groc els nostres rius, barrancs i marjals.

Per la seua admirable floració és una planta que tradicionalment s’ha emprat amb utilitat ornamental, arribant a naturalitzar-se fora de la conca mediterrània, on té el seu hàbitat original. Este és el cas de l’Argentina o l’Uruguai, on ha esdevingut una espècie exòtica invasora. A més a més del seu ús ornamental, en el passat el rizoma i les llavors del lliri groc van ser utilitzades amb fins medicinals. Concretament com astringents, tònics, diürètics i laxants. I les seues llavors torrades, com a succedani del café en temps de penúria.

Actualment el seu ús més rellevant és l’ecològic, ja que les seues arrels absorbixen els metalls pesats de l’aigua i del sòl. Esta qualitat de l’Iris pseudacorus ha impulsat el seu ús en filtres verds per al tractament d’aigües residuals, conjuntament amb altres espècies vegetals típiques de les nostres marjals. Este és el cas, per exemple, del senill (Phragmites australis).

Els filtres verds són depuradores naturals que funcionen amb plantes aquàtiques i que ja podem trobar a diferents indrets del País Valencià. La localitat de Carrícola va ser una de les pioneres en este camp i, des de 2014, tracta les aigües residuals dels seus 100 veïns amb un filtre verd.

També ho fan, per exemple, la urbanització Los Monasterios de Puçol i el centre mediambiental Mas de Noguera de Caudiel. I, per descomptat, el Tancat de la Pipa. Este aiguamoll artificial, custodiat per Acció Ecologista-Agró i SEO/BirdLife, depura anualment més de 1.500 milions de litres d’aigua en el Parc Natural de l’Albufera.

Finalment, pel que respecta als usos del lliri groc, paga la pena destacar un més. Parlem del d’embellir la marjal amb les seues precioses flors, motiu pel qual Acció Ecologista-Agró sempre planta Iris pseudacorus en els aiguamolls que gestionem o que salvem de la rajola. Un bon exemple el tenim a la Marjal d’Almenara, on esta primavera podeu delectar-vos amb les flors del lliri groc en l’Ullal de Quartons, l’Ullal de Cavanilles i, com no, a La Casa Penya.

Miguel Crespo Roig.