Voluntaris d’AE-Agró comptabilitzen en esta zona humida més de 2.000 exemplars d’este endemisme exclusiu del litoral valencià

La ruda de mallada o falsa ruda (Thalictrum maritimum) és un tresor botànic, un endemisme exclusiu del nostre litoral que només podem trobar entre el Prat de Cabanes-Torreblanca i l’Albufera de València. Concretament, la població mundial d’esta planta es concentra bàsicament en estos dos aiguamolls i en la Marjal d’Almenara, on en l’any 2001 només sobrevivien 130 exemplars de Thalictrum maritimum. Aleshores, Acció Ecologista-Agró va decidir apadrinar a la Marjal d’Almenara este endemisme valencià, classificat com a vulnerable per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), la Llista Roja de Flora Vascular de l’Estat espanyol i el Catàleg Valencià d’Espècies de Flora Amenaçada.

El primer repte va consistir a localitzar, amb la col·laboració dels tècnics de la Conselleria de Medi Ambient, les poblacions naturals i investigar les particularitats dels diferents hàbitats on resistia la ruda de mallada. Així, vam descobrir que la distribució del Thalictrum maritimum es corresponia només amb la zona de frontera entre els saladars i la marjal. Terrenys que es caracteritzen per ser salobres, tindre un nivell freàtic alt, saó durant pràcticament tot l’any i un ús majoritàriament agrícola. Precisament, per este ús de la terra, la ruda de mallada havia quedat confinada a les voreres de camins i séquies.

 

Any rere any, per la seua ubicació, el Thalictrum maritimum era polvoritzat amb herbicides durant els treballs de manteniment dels camins agrícoles. Esta pràctica va estar a punt d’extingir esta espècie vulnerable a la Marjal d’Almenara. Per això, un dels primers treballs de conservació que va desenvolupar AE-Agró va ser contactar amb ajuntaments i particulars (agricultors, ramaders i caçadors) per a demanar que, en lloc de polvoritzar, se segaren els camins sense tallar les rudes de mallada. O, en tot cas, que la sega es realitzara després de la floració i dispersió de les llavors del Thalictrum maritimum i a una altura de 20 centímetres, per a assegurar així la seua supervivència.

Gràcies a esta mesura, les poblacions naturals de ruda de mallada han pogut escampar-se a poc a poc per la Marjal d’Almenara. Però, encara cal estar atents i incidir en esta tasca de conscienciació. Este estiu, per exemple, els ajuntaments de Sagunt i La Llosa, durant els treballs de manteniment dels camins, han segat “accidentalment” quasi 100 exemplars de Thalictrum maritimum.

 

Un altre factor que ha afavorit la recuperació de la ruda de mallada ha sigut, curiosament, el Canvi Climàtic. Els estius cada vegada més llargs que estem patint han permés que esta espècie vulnerable realitze una doble floració durant els últims quatre anys. Així, a més a més de la floració de juliol, el Thalictrum maritimum també està florint des de 2013 en setembre. Esta adaptació a les noves condicions climàtiques ha permés a este endemisme valencià multiplicar la seua capacitat reproductora. Especialment, en determinades zones salobres on, amb el final de la temporada agrícola i la parada dels motors de reg, augmenta el nivell freàtic i la terra té sempre saó, factors claus per a la floració de la ruda de mallada.

Els treballs de conservació de les poblacions naturals de Thalictrum maritimum s’han complementat amb la creació de noves poblacions. Per exemple, el passat hivern la Conselleria de Medi Ambient, amb l’assessorament d’AE-Agró, va realitzar diferents plantacions en llocs estratègics de la Marjal d’Almenara. Concretament en la Reserva de Fauna Silvestre de la Finca de Penya i l’entorn de l’Ullal de Quartons. En estos dos espais naturals custodiats per AE-Agró les flors grogues de la ruda de mallada ja formen part del paisatge estival, tal i com hem pogut constatar este mes de setembre durant el recompte del Thalictrum maritimum.

 

En total, durant les últimes dos setmanes, els voluntaris d’AE-Agró han comptabilitzat 2.088 exemplars de ruda de mallada en la Marjal d’Almenara: 1.657 en el terme de La Llosa, 200 en el de Benavites i 231 en el de Sagunt. Sens dubte, el Thalictrum maritimum és una espècie amb sort, ja que gràcies al treball dels voluntaris d’AE-Agró i la implicació d’administracions, llauradors, ramaders i caçadors està aconseguint reconquerir, pam a pam, la Marjal d’Almenara.

 

 


Share