La vida d’un gripau està marcada pels entrebancs que ha d’esquivar cada dia. La majoria d’estos amfibis, com és el cas del xicotet i simpàtic tòtil (Alites obstetricans), els superen saltant. Altres, com per exemple el gripau corredor (Epidalea calamita), ho fan arrossegant-se per terra. Però, siga pegant bots o arrossegant-se per terra, la seua vida s’ha convertit en un perillós viacrucis.

A més a més del Canvi Climàtic i de malalties globals com la quitridiomicosi, els gripaus es troben amenaçats actualment per la pèrdua de punts d’aigua i per la contaminació generada per l’ús intensiu de productes fitosanitaris. Abans, per exemple, sempre podíem trobar algun gripau comú (Bufo spinosus) en les basses de reg dels camps de tarongers. Ara, amb la instal·lació del reg a degoteig, estes basses han desaparegut en molts camps.

També han desaparegut la majoria dels abeuradors de terra per al ramat que utilitzava el gripau cavador (Pelobates cultripes) en les comarques de l’interior del País Valencià. El resultat d’esta pèrdua de punts d’aigua, siguen permanents o temporals, siguen d’ús agrícola o ramader, suposa un gran problema per a tots els gripaus. El motiu? Doncs, perquè són el lloc que tradicionalment han utilitzat per a reproduir-se.

Els gripaus, a diferència de les granotes, passen la major part de la seua vida en terra. Però, quan arriba el moment de la reproducció necessiten un punt d’aigua. Són el seu Tinder, on s’aparellen i on la majoria de les espècies fan la seua posta d’ous. Tanmateix, de camí a les poques basses que ens queden, molts dels gripaus moren en accidents de trànsit: són atropellats en el seu viacrucis cap a la reproducció.

Malauradament, els atropellaments no són els únics entrebancs que patixen els gripaus quan intenten reproduir-se. També està l’anomenat efecte trampa, que es produïx quan no poden eixir d’algunes bases de parets verticals, on queden atrapats i, en molts casos, moren. Per això, hi ha diferents col·lectius, com l’Associació Herpetològica Timon, que es dediquen a rescatar a gripaus i altres rèptils de basses que no compten amb cap sistema d’escapatòria per a la fauna.

En el següent vídeo del biòleg Vicent Sancho (Càdec, Taller de Gestió Ambiental SL) podem veure com pot ser de dramàtic el viacrucis dels gripaus per a reproduir-se. I també com podem col·laborar des de la ciutadania en la seua conservació.

A més a més de rescatar gripaus de la carretera, altra manera de facilitar el seu camí fins a les basses o altres punts d’aigua on es reproduïxen és instal·lar passos d’amfibis. No és una iniciativa massa habitual. Però, a la Marjal d’Almenara Acció Ecologista-Agró ho va aconseguir. Concretament a la carretera que connecta el nucli urbà i la platja d’Almenara, un vial que travessa el cor d’esta zona humida Ramsar.

Si vols conéixer més a fons les diferents espècies de gripaus (i també de granotes) que habiten al nostre territori, et recomanem veure el documental Anfibios valencianos de Javier Burgos, segon premi de l’edició de 2018 del concurs audiovisual MEDI. I recorda: Els gripaus no necessiten que els beses per a convertir-se en prínceps blaus, necessiten que conservem les seues basses i que no els atropellem en el seu viacrucis cap a la reproducció.

Miguel Crespo Roig.