Gaudint la presència d’esta espècie emblemàtica

La gran varietat d’ecosistemes que trobem a la marjal d’Almenara i als seus voltants dibuixen un mosaic d’habitats i paisatges que afavoreixen la presència de diferents espècies en la zona. Entre tots els organismes que podem trobar a les marjals, espècies de gran envergadura com els flamencs (140-165 cm), entre altres aus, són les que més criden l’atenció i les que han atret en les últimes setmanes. Situació que contrasta amb la d’altres organismes que, malgrat la seua importància en la conservació i el manteniment de l’ecosistema, són ignorades i majoritàriament desconegudes. És pel seu tamany i la seua bellesa particular que considerem els flamencs una espècie emblemàtica.

Pel que fa a la seua distribució geogràfica, els flamencs (Phoenicopterus ruber), són espècies migratòries que podem trobar en tots els continents, però que no presenten una àrea geogràfica continua o permanent. Tenen costums reproductores canviants i poden niuar en uns llocs o en altres, depenent de les condicions d’alimentació, buscant sempre grans masses d’aigua amb certa salinitat per a viure (llacs, llacunes). 

Fora de la seua època de reproducció, que comença a partir d’abril, podem gaudir de la seua presència a les zones humides costaneres del País Valencià, com poden ser l’Albufera de València, la Marjal dels Moros i la Marjal d’Almenara. En estos espais els flamencs troben grans extensions d’aigua someres, normalment salines o salobres, i condicions climatològiques òptimes per a la seua estança.

Fenotípicament, Phoenicopterus ruber és una au molt popular, generalment difícil de confondre tant de peu com en vol pel seu tamany (longitud de 125-145 cm i pes de 3-4 kg), per la coloració corporal blanquinosa i rosada, les ales de vol negres, la llargària de les seues potes rosades, i la forma en S del coll. Que, a més  d’això, destaca pel bec corbat cap a baix, en forma de plàtan i que és de color rosa, excepte en l’extrem que és negre. 

Però estes característiques de coloració del plomatge, com passa en altres aus, varien segons l’edat. Als exemplars més jovenets no els veurem de color rosa, sinó d’un color marró grisenc, amb les potes obscures en lloc de rosades i el bec gris amb la punta negra. Aleshores, perquè arriben a ser de color rosa? Què és el que provoca la seua coloració adulta? Esta és una de les moltes curiositats que giren entorn de les meravelles de la natura i per a la que hem trobat una explicació científica. 

La pigmentació dels flamencs té origen en la seua alimentació. Estos animals són filtradors. Per a alimentar-se col·loquen el cap entre les potes, dintre de l’aigua, alhora que menegen el bec d’un costat a un altre, fent-lo servir per a filtrar els organismes dels quals s’alimenten. Estos organismes són principalment crustacis, algues i bacteris que posseeixen o sintetitzen pigments fotosintètics, concretament  carotens. Parlem d’unes substàncies químiques liposolubles que van acumulant-se amb el pas del temps en la pell i les plomes, adquirint així el color rosa o fins i tot roig intens en l’edat adulta.

Quant al seu comportament, els flamencs, encara que no són animals perillosos, presenten certa agressivitat quan es tracta de buscar aliment. Ací el color rosa intens és molt important! Indica a la resta d’espècies que els exemplars estan sans i són aptes per a les relacions de competència. A més, a nivell d’ecosistema cal destacar que els flamencs roses actuen com a espècies enginyeres, ja que són capaces de modificar l’hàbitat. En este sentit, amb la manera d’alimentar-se que tenen, xafen, remouen l’aigua i els sediments, augmentant la terbolesa i canviant la distribució de nutrients, desencadenant possibles canvis importants en les característiques físico-químiques i biològiques de les marjals.

Finalment, encara que esta espècie no es considera en perill d’extinció, és una realitat que les seues poblacions es troben en regressió.  Els principals riscos als quals s’enfronta estan relacionats amb la degradació de les zones humides on habiten. Es tracta d’un dels ecosistemes més afectats per la pressió antròpica i pel canvi climàtic, factors que posen en perill la disponibilitat de masses d’aigua. De fet, segons la seua classificació en el Llibre Roig d’aus d’Espanya Phoenicopterus ruber es troba quasi amenaçat i figura  en el Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades com una espècie d’interés especial.

Per sort, a la Marjal d’Almenara ens han vingut a visitar esta primavera repartint-se pels diferents lluents des de Sagunt fins a La Llosa. I sembla que els ha agradat! Tot i que la gran colònia del mes de març s’ha desplaçat, encara podem trobar exemplars en les diferents llacunes. També sembla que ha agradat a la població local i turistes que es reparteixen per les vores dels camins a guaitar. Per la nostra banda, intentarem fer de la marjal un espai interessant per a la seua estada.

Andrea Márquez.