Volem un nou model que no deprede els recursos naturals del Planeta
La coneguda com a crisi dels components, microxips o semiconductors ha esdevingut en una de les grans protagonistes de l’orgia consumista del Black Friday, una cita que anualment devora ingents quantitats de recursos naturals del nostre Planeta. De fet, enguany existix una gran preocupació entre consumidores i consumidors per no poder comprar determinats productes electrònics per culpa d’esta crisi.
Segons la versió oficial del mercat, l’origen de la manca de microxips està en la pandèmia de la COVID-19, que va obligar a aturar la producció de les fàbriques i, al mateix temps, va incrementar la demanda de dispositius electrònics durant els confinaments, tant per a teletreballar des de casa com per a l’oci.
Però, els arbres del coronavirus no ens han de tapar el bosc de la sobreexplotació del Planeta. Esta és una crisi que, com tantes altres, estava cantada i era qüestió de temps que arribara, amb pandèmia o sense ella. El motiu? Doncs, la depredació sense límits de matèries primeres actualment imprescindibles per a la fabricació de productes electrònics, vehicles elèctrics, plaques solars, aerogeneradors…
La plata, el cadmi, el cobalt, el crom, el coure, l’indi, el liti, el manganés, el níquel, el plom, el platí, el tel·luri o el zinc són només alguns d’estos materials que comencen a escassejar per la seua desmesurada demanda global. De fet, com alerta Alicia Valero, investigadora d’Ecologia Industrial i coautora de Thanatia. Els límits materials del planeta, només en el que portem de segle XXI hem consumit tant coure com en tota la història de la humanitat.
Així que no ens ha d’estranyar que estos materials comencen a ser escassos i que cada cop siga més complicat trobar jaciments on es puguen extraure amb facilitat. De fet, este esgotament dels recursos naturals i la cada vegada més complicada explotació de nous jaciments comença a ser la tònica generalitzada amb la majoria de matèries primeres del Planeta, siguen combustibles fòssils com el petroli o elements vitals com l’aigua.
Malauradament esta situació de sobreexplotació i estrés productivista a la qual estem sotmetent al Planeta té implicacions ambientals, econòmiques i socials. Evidentment els països del sud, on es troben majoritàriament estes matèries primeres, són qui més estan sofrint estes greus implicacions. Però, no podem obviar que als països del nord cada vegada les estem notant i patint més.
Des de la segona meitat del segle passat, la comunitat científica i el moviment ecologista estem advertint que la sobreexplotació dels recursos naturals del Planeta tindria greus conseqüències globals en el futur. I eixe futur ja és el nostre present, un temps marcat pel Canvi Climàtic i l’escassesa de matèries primeres. Senzillament no hi ha prou “oferta natural” de recursos per a tota la demanda global humana.
I, per desgràcia, no cal anar-se’n massa lluny per a veure l’impacte de la crisi derivada de la sobreexplotació dels recursos, que al final ens colpeja a casa nostra en forma d’acomiadaments i tancaments d’empreses. Des del sector del metall a Cadis a la factoria de la Ford a Almussafes, sense oblidar el cas de la fàbrica de Pilkington al Port de Sagunt, actualment en lluita per a evitar el seu tancament.
El capital, des d’una situació de poder, explota els recursos, siguen naturals o humans, fins al límit, fins a esgotar-los. I quan el seu marge de benefici minva, tanca la paradeta sense miraments i se’n va a la recerca d’un nou jaciment de negoci. La història es repetix una i una altra vegada sense que siguem capaços com a societat, com a comunitat humana, d’aprendre la lliçó.
No podem continuar amb un model econòmic basat en un teòric creixement il·limitat, que en la pràctica resulta impossible en un Planeta amb recursos finits. Cal un canvi de paradigma que implique posar en el centre la conservació de la natura i del territori, perquè al cap i a la fi la vida humana depén dels seus recursos. I explotar-los sense límits ens porta a situacions de crisis, siga per la manca de matèries primeres, fonts d’energia, components, aigua o altres recursos essencials per a la vida.
Necessitem un canvi de xip. Ens urgix un nou model econòmic compatible amb la reducció del consum de recursos naturals i de la despesa energètica que clama la salut del Planeta. Cal, per exemple, l’eliminació de l’obsolescència programada dels productes que ens oferix el mercat global, així com la seua reparació i reutilització. I, fins i tot, la mineria d’abocador. Però, sobretot, ho repetim: necessitem reduir el nostre volum de consum i de despesa energètica perquè posa en perill la nostra supervivència.
El nostre futur passa per un nou sistema que aposte per la conservació de la natura, sense la qual la vida en el Planeta no serà possible, i pel decreixement. De fet, el decreixement arribarà tard o d’hora. La qüestió és saber si ho farà d’una manera ordenada i progressiva. O fruit del col·lapse global cap al qual ens dirigim fruit del nostre consum desmesurat de recursos i del Canvi Climàtic. Feliç Black Friday.
Miguel Crespo Roig.
