Amb les seues plomes de color blau elèctric i les seues característiques potes roges, el gall de canyar (Porphyrio porphyrio) és una de les aus més belles de les marjals valencianes. Però, malgrat ser un ocell de mida mitjana, no sempre resulta fàcil observar-lo, ja que acostuma a ser un poc tímid. El motiu de la seua timidesa no és cap misteri. S’amaga per a no ser depredat per rapinyaires o raboses. I també ens té por a les persones, que el vam caçar fins a pràcticament extingir-lo de la península Ibèrica a finals del segle XIX.

Tanmateix, sí que hi ha un misteri que envolta al gall de canyar: el seu enigmàtic origen. Durant molts anys es va pensar que era un ocell autòcton de les nostres marjals. Però, no s’ha trobat cap rastre fòssil que ho confirme. I, a diferència de la resta d’aus (que normalment tenen subespècies en funció de la seua distribució geogràfica), en tot l’arc mediterrani només hi ha una de Porphyrio porphyrio, la del Nil. La resta de galls de canyar de la Mediterrània pertanyen tots a la mateixa subespècie.

Els dubtes sobre l’enigmàtic origen d’este ocell han motivat diferents investigacions que apunten al seu origen romà. I, fins i tot, al seu caràcter “sagrat”. Tal com argumenten alguns experts, el gall de canyar era l’au que utilitzaven els àugurs romans que acompanyaven a les legions i que endevinaven el futur. I ho feien en funció del seu vol. El Porphyrio porphyrio, com la majoria d’aus de la família Rallidae, vola amb dificultat. Així que per als àugurs era fàcil seguir el seu vol i “interpretar” el futur amb els seus famosos auguris.

Per tant, segons esta teoria, els galls de canyar van arribar a les nostres marjals amb els romans. De fet, les primeres “cites” que tenim d’esta espècie a la península Ibèrica són els mosaics romans, unes obres pictòriques on el gall de canyar és un dels motius ornamentals més repetits. Inclús, alguns estudis recents apunten també al seu ús com a animal domèstic durant el període romà.

Este ús domèstic del Porphyrio porphyrio es va mantindre durant segles entre els habitants de les marjals valencianes, la majoria dels quals aleshores eren pescadors. Els motius? Doncs, probablement la seua bellesa i el seu cridaner cant, que alertava de l’arribada d’estranys i de possibles perills. Però, açò va canviar dràsticament amb l’expansió del cultiu de l’arròs, amb el qual va començar el declivi del gall de canyar.

El Porphyrio porphyrio s’alimenta d’invertebrats, xicotets peixos i, especialment, de brots tendres de vegetació palustre. I l’arròs, acabat de plantar, és un mos irresistible per a qualsevol gall de canyar. Per este motiu, es va guanyar l’enemistat dels arrossers, que li van declarar la guerra i el van caçar fins a pràcticament no deixar cap.

Afortunadament, una població de galls de canyar, com si foren irreductibles gals, van sobreviure a Doñana, des d’on es van reintroduir de nou a les marjals valencianes a finals del segle XX. Esta iniciativa va anar acompanyada de la prohibició de caçar galls de canyar i d’un exitós programa de cria en captivitat de la Generalitat Valenciana. Actualment, fins i tot, som “exportadors” de Porphyrio porphyrio, que viatgen des del País Valencià a països com Itàlia o Portugal per a ser alliberats en programes de conservació de l’espècie.

Acció Ecologista-Agró també va posar el seu granet d’arena en la recuperació del gall de canyar. De fet, esta espècie va ser la protagonista de la primera campanya que vam desenvolupar a la Marjal d’Almenara. Concretament, amb la col·laboració de Consum, vam realitzar a principis de la dècada dels 90 diferents actuacions als Estanys d’Almenara per a convertir este racó de la marjal en la nova llar dels Porphyrio porphyrio.

Un quart de segle després, els galls de canyar, uns romans que un bon dia es van perdre per la marjal, han reconquerit la Marjal d’Almenara. I també la Marjal dels Moros, on els podem veure amb relativa facilitat. Així que la pròxima vegada que et trobes amb un d’ells recorda que, com el Castell de Sagunt, formen part del llegat que ens van deixar els romans.

Miguel Crespo Roig.