Els muralls és el nom amb el qual els bussejadors i pescadors del Camp de Morvedre es referixen als esculls (arrecifes en castellà). La majoria de gent desconeix esta denominació local i fins i tot l’existència de muralls a la nostra mar. Però, davant de les nostres platges i submergits sota la Mediterrània, tenim bons exemples d’estes formacions que alberguen una important biodiversitat marina.
Per a combatre el desconeixement general sobre els esculls, hui vos parlarem d’ells. Concretament, volem presentar-vos alguns dels habitants dels nostres muralls, autèntics tresors submarins del regne animal amb formes, colors i característiques realment sorprenents. Este és el cas, per exemple, dels nudibranquis, coneguts també com a bavoses de mar.
Els nudibranquis són un subordre de mol·luscos gastròpodes sense petxina. De fet, el seu nom significa “de brànquies nues”. Tenen formes sinuoses i uns colors molt variats i cridaners per a alertar als seus possibles predadors de què són verinosos. En els esculls del Camp de Morvedre, entre altres espècies de nudibranquis, trobem la Cratena peregrina, la Felimare tricolor i la Flabellina affinis.
També trobem altres gastròpodes com la Bolma rugosa que, a diferència dels nudibranquis, sí que tenen petxina. Este caragol marí, que pot arribar als 5 centímetres de longitud i que es coneix com a “estómac peugròs”, es caracteritza per la seua gruixuda i aplatada petxina amb escultures d’aspecte rugós.
A més a més de caragols i bavoses de mar, en els nostres muralls també viuen cucs plans marins com el Prostheceraeus roseus. A ulls de neòfits en la matèria, el podríem confondre amb un nudibranqui. Però, és en realitat un platihelmint que, quan ho necessita, pot nadar distàncies moderades, ondulant el seu aplanat cos amb elegància i vistositat. Com a curiositat, comentar que no presenta ni boca ni estómac. És una “pell caminant”.
Per descomptat, en els esculls del Camp de Morvedre també tenim corals que formen colònies de milers d’individus anomenats zooides. De fet, una de les espècies més característiques i importants dels nostres muralls és la Cladocora caespitosa. El motiu de la seua importància? Doncs, que este coral hermatípic és un constructor d’esculls.
La Cladocora caespitosa, com la resta de corals petris, secreta carbonat de calci per a formar un esquelet dur, a partir del qual es creen els nostres muralls. I no és l’únic constructor d’esculls que tenim a la nostra mar, ja que les algues roges del gènere Peyssonnelia també posseïxen la capacitat de secretar carbonat de calci i constituir esquelets durs.
Finalment, per a acabar amb este tast dels habitants submarins dels nostres muralls, volem presentar-vos la Cerianthus membranaceus, l’anemone de tub, i l’Holothuria tubulosa, un cogombre de mar que rep el nom de botifarra de mar. I també un habitant típic i prou popular, però malauradament cada vegada més escàs, el polp (Octopus vulgaris), que s’amaga en les coves i racons d’este complex ecosistema submarí.
En els esculls del Camp de Morvedre habiten moltes espècies més. De fet, la biodiversitat dels nostres muralls, malgrat ser desconeguda i estar amagada sota la mar, és d’un gran valor mediambiental. Per això, recentment, Acció Ecologista-Agró ha demanat al Ministeri per a la Transició Ecològica la seua protecció.
Concretament, hem sol·licitat al Ministeri que amplie fins a la desembocadura del Riu Palància l’espai marí protegit dels Alguers de Borriana-Nules-Moncofa amb un doble objectiu: conservar les praderies de Posidonia oceanica i Cymodocea nodosa del sud de Castelló i nord de València i els muralls del Camp de Morvedre, per ser exemples de gran valor de l’hàbitat d’interés comunitari 1170 Esculls.
Esperem que el Ministeri accepte la nostra demanda i que protegisca els nostres muralls i la seua gran varietat de sorprenents i fantàstics habitants. I esperem també que, amb este article, estos curiosos animals marins ja no vos siguen tan desconeguts. Perquè, com sempre expliquem, per a valorar, estimar i defensar com cal els nostres tresors naturals primer els hem de conéixer.
Miguel Crespo Roig.
