Crònica meteorològica a Sagunt-Corinto

 

Aquest era el panorama el passat 6 de març: els anticiclons exiliats al Canadà, el mar Caspi i al sud de Canàries. I tot Europa i l’Atlàntic nord en mans de les borrasques, lliures com xiquets quan els pares se’n van de compres. Portem moltíssims dies amb la pressió per baix dels 1.000 hPa, un fet gens habitual. Una festa que es va iniciar en febrer i que ha possibilitat que la greu sequera peninsular desaparega en poques setmanes. Les nostres terres s’han assabentat menys, perquè està dominant una successió de fronts de ponent que produeixen pluges molt abundants a les conques atlàntiques, però ens arriben molt desgastats.

 

 

El causant d’aquesta revolució sembla que ha estat un sobtat calfament a l’estratosfera polar (res a vore amb el calfament superficial, parlem de l’aire a 20-50 km d’alçada), que indirectament hauria acabat amb la presència tirànica de l’anticicló a les Açores. Esperem que tarde a tornar, perquè mentre no estiga tindrem vida.

De fet, la major part de l’hivern (desembre i gran part de gener) ha estat dominada per l’anticicló que, o es col·locava sobre nosaltres bloquejant qualsevol inestabilitat, o sobre les Açores forçant només vents del nord i pluges i neu sobretot al Cantàbric. Només en febrer ha alçat la bota.

 

 

Com es veu al resum dels tres mesos a Corinto, desembre va continuar amb l’agonia d’una tardor completament frustrada per culpa de dorsals i anticiclons, amb pluja pràcticament nul·la. Gener va començar a despertar i només febrer s’ha comportat amb unes pluges relativament abundants, 45,6 mm, repartides en molts dies.

Quant a temperatures, a la gràfica s’observen les màximes tan altes de final de desembre i gran part de gener. Es va superar la màxima de la sèrie per a aquests mesos, i el 21 de gener es van assolir 26,2ºC, la màxima dels 10 hiverns de la sèrie de Corinto.

A febrer el panorama ha canviat fins al punt de ser el segon febrer més fred de la sèrie després de l’espectacular febrer de 2012; i el tercer mes més fred de tots, darrere de gener de 2010. No ha tingut puntes de fred molt marcades, però s’ha mantingut quasi sempre per baix del valors normals. Sense gelades acusades i amb pluja moderada freqüent: un febrer ideal. Els darrers dies va viure la titànica lluita que veiem al mapa entre la Bèstia de l’Est, que va congelar tot Europa central, i Emma, la borrasca amb aire tropical marítim que va contraatacar des del Sud-oest, xocant al nord d’Espanya. El resultat del combat va ser ací bastant agraït: pluges moderades en general i nevades a l’interior, sense cap gelada traumàtica.

 

 

A pesar d’aquest febrer ideal, la mitjana d’aquest hivern ha estat en la meitat càlida de la sèrie. Encara hi ha un sostre de vidre que fa que, a partir de 2013, tots els hiverns hagen estat més càlids que els dels anys anteriors.

 

 

Una manera casolana de rastrejar com ha estat l’hivern i quines masses d’aire ens han visitat és vore com ha anat la temperatura del punt de rosada, indicadora de la humitat absoluta de l’aire; quan el punt de rosada és més baix, l’aire és més sec i amb més clara procedència polar. Com es veu a la sèrie, pocs dies d’aquest hivern de 2018 han tingut marcat caràcter polar.

 

 

 

Només un dia, el 3 de desembre, va tindre un caràcter marcadament polar continental, amb un punt de rosada per baix de –8ºC; i cap dia va estar per baix de –12ºC. Ha estat un tret bastant comú a aquests sis hiverns de sostre de vidre des de 2013. Els hiverns anteriors van tindre entrades polars més freqüents i més extremades, destacant l’extraordinari febrer de 2012.

El gràfic de temperatures de febrer a la Comunitat Valenciana, elaborat per Josep Ángel Núñez per a AEMET, remarca eixe caràcter extraordinari de febrer de 2012, només igualat per 2005 i superat per l’extraordinari febrer de 1956, rècord de temperatures mínimes a molts observatoris. Per contra, veiem com en els últims 18 anys només hi ha hagut un febrer molt càlid; a diferència d’altres mesos amb clara tendència càlida, febrer manté la tendència a les entrades continentals fredes.

 

 

Quant a pluges, dins de la caòtica irregularitat del nostre clima (a l’hivern ultrasec de 2016 li va succeir l’ultraplujós de 2017), enguany s’han salvat els mobles gràcies a febrer, que ha estat el segon més plujós de la sèrie. Finalment ha estat el quart hivern més humit. Però no ens arriben borrasques per latituds més baixes que ens porten llevants, i ens hem de conformar amb les restes de fronts atlàntics. I així no hi ha manera de fer litres.

 

 

Esperem, amb tot, que les vacances de l’anticicló duren, encara que siguen a un paradís fiscal. Perquè mentre hi ha borrasca hi ha esperança.

Rafael Armengot.