Crònica meteorològica a Sagunt-Corinto

El 28 de febrer va acabar l’hivern climatològic. Un hivern que ens ha deixat una imatge desoladora: temperatures anormalment altes i sequera extrema. Però, l’hivern tan a sovint ha resultat tan calamitós que, si mirem la sèrie climàtica, el d’enguany no destaca tant: no ha estat el més càlid de Sagunt-Corinto ni de bon tros (el cinqué d’onze anys). I tampoc ha estat el més sec: el va superar l’hivern de 2015-2016.

Pel que fa a la temperatura, la mar ha suavitzat l’anomalia. L’ascens respecte a la normalitat ha estat molt superior a les zones altes de l’interior. A la costa, encara que la mar acaba l’hivern a una temperatura (14,8°C) superior a la normal, ha suavitzat les màximes de manera que el balanç no destaca.

De tota manera, es veu el canvi a partir de 2013: els primers quatre hiverns de la sèrie han estat els quatre més freds. Es va produir un escaló tèrmic que es manté.

I pel que fa a la pluja hi ha molts anys en què l’hivern no és per a tirar coets. En el balanç total és la tercera estació en pluja, només per davant de l’estiu. Però, dels deu anys de la sèrie anteriors a enguany, ha ocupat la següent posició en el rànquing d’estacions de l’any:

  • Primera estació en pluja: 2 anys.
  • Segona estació: 2 anys.
  • Tercera estació: 2 anys.
  • Quarta estació: 4 anys (per darrere de l’estiu).

Dit això, la cosa no pinta bé. La freqüència amb què es bloqueja la circulació sobre la península Ibèrica o sobre gran part d’Europa és mosquejant. Uns altres savis en tindran clara la causa, però a vegades ens visita el fantasma de la caiguda de l’Imperi Romà. Molts historiadors li donen un gran paper a la gran disminució de pluges al nord d’Àfrica, que abans era el graner de l’Imperi.

Amb tot, ens quedarem amb l’esperança del canvi de circulació atmosfèrica que a finals de març s’ha endut l’anticicló ben lluny cap a l’Atlàntic. Estem sotmesos als atzars de la circulació atmosfèrica, sense saber honestament quina part d’aquests atzars es deuen al caràcter caòtic de l’atmosfera i quina part als nostres “pecats”.

Timgad, ciutat romana a l’actual Algèria. Centre d’una zona fèrtil a l’Imperi, va veure com les pluges minvaven i el desert l’envaïa. Atzars dels anticiclons.

Ens quedarem amb l’esperança que, gràcies a les abundantíssimes pluges de la passada tardor, en els darrers dotze mesos sumem 442 litres per metre quadrat. Si l’anticicló es manté lluny (i hi ha mapes previstos que així ho preveuen), la primavera podrà tallar el cicle sec de l’hivern. Març ha acabat amb 28 litres de pluja caiguts en dos dies, una pomada que suavitza el panorama.

I atents al refrany: cuando marzo mayea, mayo marcea. De moment, abril febrerea!

Rafael Armengot.

Share