Biodiversitat aliada per al control de poblacions d’insectes

Anomenem fauna auxiliar al conjunt d’espècies que ens aporten beneficis en agricultura, jardineria i també en entorns urbans. Els principals serveis ambientals que ens reporta la fauna auxiliar són tres: el control de plagues, la pol·linització i el manteniment de la salut del sòl. Hui vos presentarem algunes de les espècies que ens ajuden a controlar poblacions d’insectes que, en cas de desequilibris naturals, poden ser perjudicials per al nostre camp, jardí o llar.

Rhynchium oculatum transportant un cuc al forat on posarà els ous/La Granja de Bitxos.

En primer lloc hem de parlar d’insectes i aràcnids beneficiosos. Són molts. Però tots compartixen una dieta basada en altres insectes que poden fer malbé la nostra collita o les nostres plantes. Este és el cas de vespes solitàries com la Rhynchium oculatum, que cacen en el nostre hort o jardí cucs molt més grans i pesats que elles. Després els transporten fins a xicotets forats, on els acumularan abans de posar els seus ous i tapar-lo amb fang. Quan la seua prole nasca, els cucs caçats pels progenitors seran el seu primer aliment.

Altres insectes beneficiosos són les marietes i les crisopes, grans devoradores de pulgons, àcars, xinxes i cotxinilles. De fet, el primer cas documentat de lluita biològica contra plagues agrícoles va ser protagonitzat per una marieta, la Rodolia cardinalis. Va ser l’any 1888 a Califòrnia, on els agricultors locals van emprar esta marieta contra la cotxinilla que estava atacant els seus cultius de cítrics. Actualment, fins i tot, podem comprar esta i altres espècies de marietes per a protegir el nostre camp o jardí.

Cucs del pi (Thaumetopoea pityocampa).

A més a més d’insectes, entre la fauna auxiliar també trobem espècies d’ocells, mamífers i rèptils. Entre les aus, un dels exemples més coneguts és el del control del cuc del pi (Thaumetopoea pityocampa) amb la col·locació de caixes niu per a totestius (Parus major), primaveres (Periparus ater), ferrerolets (Cyanistes caeruleus) i capellanets (Lophophanes cristatus). Però, estos ocells no són els únics que s’alimenten d’estos cucs que es desplacen en processó. Els puputs (Upupa epops) o les blanques (Pica pica), per exemple, també se’ls mengen.

Altres aus beneficioses són les oronetes i les falcies, que són capaces d’alimentar-se cada dia de centenars d’insectes. Estos ocells són les balenes del cel: volen a gran velocitat amb el bec obert, engolint gran quantitat d’insectes. Així que tindre un niu a casa és el millor insecticida natural contra els mosquits. També ho són els dragonets (Tarentola mauritanica) i, per descomptat, les rates penades, que tenen una mala fama immerescuda. Són més Batman que Dràcula.

Refugi per a rates penades instal·lat a La Casa Penya/La Granja de Bitxos.

Estos xicotets mamífers voladors són completament inofensius. Només ens ataquen en casos extraordinaris i sempre en defensa pròpia (quan algú els intenta agafar amb la mà). Als nostres pobles i ciutats trobem generalment quatre espècies de rata penada: la comuna (Pipistrellus pipistrellus), la de Cabrera (Pipistrellus pigmaeus) i les dues d’horta (Eptesicus serotinus i Eptesicus isabellinus). Cada nit poden menjar-se uns 600 insectes. Alguns estudis, fins i tot, eleven esta xifra als 3.000. Així que són les nostres millor aliades nocturnes contra els mosquits, especialment en primavera i en estiu.

Però, les rates penades també són unes magnífiques aliades per als llauradors, ja que en entorns agrícoles mantenen a ratlla a determinades plagues. Per exemple, al Delta de l’Ebre es combat des de fa anys la del cucat de l’arròs (Chilo supressalis) instal·lant refugis per a rates penades. Esta tècnica de lluita biològica també ha començat a aplicar-se ja als arrossars del Parc Natural de l’Albufera i a L’Horta de València, on les rates penades ens ajuden a controlar plagues com el Bactra bactrana, l’arna que barrina la xufa.

Totestiu (Parus major) en una caixa niu per a ocells insectívors.

Per cert, a més a més d’ajudar-nos a controlar poblacions del cuc del pi, els ocells insectívors com els totestius també són beneficiosos per al camp. Una parella de Parus major consumix més de 25 quilos d’insectes i altres invertebrats a l’any, principalment erugues de lepidòpter.

Com acabem de veure, la fauna auxiliar ens facilita tindre un camp, un jardí i un entorn urbà protegit de les plagues. Però, moltes vegades, l’activitat humana genera desequilibris en els ecosistemes i provoca l’expulsió d’estes espècies beneficioses del nostre entorn. Aleshores, les poblacions d’insectes que poden ser perjudicials augmenten considerablement perquè no tenen depredadors naturals.

Per això, resulta tan important recuperar els equilibris naturals ajudant a la fauna auxiliar a viure entre nosaltres. I este és l’objectiu de l’última campanya de la Colla Verda, el projecte de voluntariat ambiental de l’Ajuntament de Sagunt i Acció Ecologista-Agró. Este hivern, amb la col·laboració de La Granja de Bitxos, estem fomentant la biodiversitat urbana a Sagunt. Com? Doncs, divulgant els beneficis de la fauna auxiliar entre la ciutadania i instal·lant hotels per a insectes, caixes nius per a ocells i refugis per a rates penades en parcs i jardins. T’animes tu també a col·locar-ne en ta casa, en el teu camp o en el teu jardí?

Miguel Crespo Roig.

Hotel per a insectes construït per la Colla Verda al Jardí de Ferrodisa (Port de Sagunt).
Share