Article publicat originalment en Levante-EMV i que ara et convidem a llegir en el nostre blog

Quan s’apropa la calor i allarguen els dies, les platges comencen a estar presents en el nostre dia a dia, si es pot, o en la nostra il·lusió qui les té més lluny. A més a més, municipis i comerços es promocionen als mitjans gràcies a les seues riqueses.

Doncs, enguany, amb tota la problemàtica relacionada amb el COVID-19, hi estan presents, si cap, un poc més. El desig de passejar-les lliurement, de banyar-se els peus o tot el cos i de passar hores relaxades amb amistats augmenta. Però, també augmenten les complicacions de control i seguretat per a les administracions.

És de tots sabut, o hi hauria, la fonamental funció ecològica de les platges. I durant els darrers mesos hem tingut ja unes quantes demostracions amb els temporals que hem patit a la costa. Els espais amb menys danys pel temporal Glòria han sigut els que disposaven d’un important cordó dunar. I, per tant, és evident que seran fonamentals en el futur, especialment si continuem alimentant el Canvi Climàtic.

També hauria de saber-se la importància de la biodiversitat de les nostres costes. Els sistemes dunars són l’hàbitat d’espècies de fauna i flora catalogades i d’especial protecció. Si tot el món es pregunta per què tanta protecció per al corriol camanegre (Charadrius alexandrinus), és perquè la seua presència ha experimentat una disminució de fins a un 70%. I això no sols vol dir que el corriol camanegre pot desaparéixer. Això vol dir que estem maltractant el seu hàbitat, la nostra platja.

Aquest maltractament és prou palés en la regressió de la costa en tot el nostre litoral. Una regressió causada per les grans infraestructures portuàries, la limitació de les aportacions de sediments dels embassaments, l’alta pressió urbanística i social, la degradació dels ecosistemes dunars i marins… I tot açò no ho arreglarem amb espigons. Ho saben fins i tot els que els defenen. Per què no avancem? Per què no canviem d’estratègia?

Per a poder millorar la situació caldria canviar la percepció i la visió sobre les nostres platges i, pot ser, perdre algun vot. Les imatges que ens trobem aquests dies de les nostres platges són de màquines garbejant cudols i portant-los d’un lloc a un altre, canonades que pretenen canalitzar aigües residuals o quadrícules dibuixades a terra per a marcar distàncies, per a quan puguem tornar a estirar-nos a l’arena.

És a dir, percebem les platges com un producte comercial, com un parc temàtic. I també es gestionen com a tal, prioritzant demandes d’infraestructures, de comoditat per als veïns o d’enriquiment turístic. Una mostra és el títol de la bandera blava, que es presenta com un gran distintiu de qualitat europeu de les platges, i bàsicament premia els seus equipaments i serveis turístics.

Actualment tots els municipis estan plantejant-se quina política seguir davant la “reobertura” de les platges per a l’estiu. Es reuneixen departaments de sanitat, platges, turisme, neteja… En aquestes propostes de gestió també hauria d’estar els departaments que s’encarreguen de la protecció del medi ambient i, si menys no, els ecologistes.

Tenint en compte la importància del vessant turístic i de lleure, la gestió de les platges hauria d’equilibrar la importància del seu ús públic en relació amb la protecció de l’ecosistema. Igual que en altres espais naturals, s’hauria de fer un balanç entre la seua capacitat d’acollida d’oci i serveis turístics i els serveis ambientals que proporciona.

Per això, de cara a les noves planificacions estratègiques per a l’estiu, esperem que es valoren també les afeccions negatives que poden tindre per als hàbitats dunars i marins les mesures que es prenguen. Com per exemple portar carassetes i guants de plàstic i d’un sòl ús que acabaran, de segur, al fons de la mar, com diu el conte.

La nostra percepció i les nostres accions influeixen de manera directa en la conservació dels espais naturals, que resulta cada vegada més vital. Una prova evident ha sigut la creació d’un nou cordó dunar a la platja de Corint. Una acció que vam començar Acció Ecologista-Agró amb la participació d’instituts i jornades reivindicatives. Simplement amb unes plantacions, aprofitant la grava que es treia de la Gola de Quartell, hem aconseguit estabilitzar una muntanya de grava i convéncer a la Demarcació de Costes de donar-li continuïtat, creant una nova protecció dunar.

Els nostres ecosistemes són rics i agraïts, però cal incloure la seua conservació en qualsevol mesura de gestió. Sabem que és difícil trobar un equilibri entre l’ús públic i l’ambiental. Però, esperem que el nou Pla d’Adaptació al Canvi Climàtic vaja en aquest sentit i impregne a administracions locals i entitats privades.

Laura Llopis i Sara Aunés.