La majoria de gent pensa equivocadament que la posidònia és una alga marina. Però, en realitat, la Posidonia oceanica és una planta aquàtica completa que viu a la nostra mar. Té arrels, tija i fulles que poden arribar al metre de llarg. Florix a la tardor i a la primavera produïx uns fruits flotants, coneguts col·loquialment com a olives de mar. En 2012 es va descobrir entre Formentera i Eivissa una planta de posidònia de quasi 8 quilòmetres de llarg i que, amb els seus 100.000 anys de vida, és considerada com un dels organismes vius més longeus del Planeta.
La Posidonia oceanica és una planta endèmica de la Mediterrània que forma praderies submarines. S’anomenen alguers i tenen una notable importància ecològica. De fet, els alguers constituïxen la comunitat clímax de la nostra mar. En este hàbitat podem trobar més de 400 espècies vegetals i més de 1.000 peixos, crustacis i mol·luscos diferents.
A més a més d’albergar una impressionant biodiversitat, les praderies de posidònia tenen un paper clau en la conservació del litoral. Quan els temporals s’emporten l’arena de la platja, esta va a parar als alguers, des d’on els corrents marins la retornen a la platja. En cas de no existir o haver-se perdut l’alguer que la retenia, l’arena viatja fins al fons marí i cada vegada resulta més complicat que retorne a la costa, agreujant-se així els problemes d’erosió litoral.
La posidònia també juga un paper clau en la qualitat de l’aigua de la mar i en la lluita contra el Canvi Climàtic. Té la capacitat de produir 20 litres d’oxigen diaris per cada metre quadrat que ocupa i, a més a més, és una gran captadora de contaminants com el diòxid de carboni. Per tots estos motius, la presència d’esta meravellosa planta és un magnífic bioindicador de la bona salut de qualsevol ecosistema marí mediterrani.
Per a saber si tenim un alguer prop de la nostra platja el métode més fàcil consistix a buscar unes boles marrons que, en realitat, són fibres de posidònia que l’onatge ha compactat. De segur que les heu vist alguna vegada a la vora de la mar, especialment a l’hivern. Una altra opció és localitzar cúmuls de posidònia. Es tracta de masses de fulles en descomposició que constituïxen un important mecanisme natural per a protegir el litoral de l’erosió. Per això, resulta fonamental mantindre els cúmuls a la vora de la mar en lloc de retirar-los amb maquinària pesant, pràctica que degrada la costa i li resta matèria orgànica necessària.
Malauradament, la posidònia està patint en l’actualitat una alarmant regressió. Les causes són múltiples. Però, totes tenen un element comú: l’ésser humà, que ha convertit la Mediterrània en la mar més contaminada de la Terra. Així, per exemple, l’ocupació urbana del litoral està generant una gran contaminació marina pel vessament d’aigües residuals. Estes acaben enterbolint la mar, impedint que la llum traspasse l’aigua. I sense llum la posidònia, com qualsevol altra planta, no pot realitzar la fotosíntesi.
A més a més, els alguers són víctimes de les àncores dels vaixells, de la pesca d’arrossegament que destruïx el fons marí i de l’extracció d’arena i dragatges en ports i molls. També patixen la descàrrega d’aigües de sentina (aigües residuals, olis i hidrocarburs) de tota mena d’embarcacions i la competència d’espècies exòtiques invasores. I, per si tot açò no fóra poc, el Canvi Climàtic està produint un augment de la temperatura de la mar molt perjudicial per a la posidònia.
Enfront de totes estes amenaces s’han posat en marxa diferents iniciatives per a posar en valor i preservar este tresor submarí. Una d’elles és el programa POSIMED, amb el qual col·labora Acció Ecologista-Agró realitzant el seguiment de l’alguer de Sagunt. Concretament davant de la platja d’Almardà. Fins i tot, podem trobar ja llibres infantils com Posidònia i la mar o El tresor de Posidó, que tenen com a repte conscienciar-nos de la importància d’esta planta submarina, sense la qual la Mediterrània no seria la mar que coneixem.
Miguel Crespo Roig.
