Quan pensem en la fauna de les nostres zones humides litorals, el primer que ens ve al cap són les aus. Però, les nostres marjals amaguen una gran i valuosa biodiversitat animal. Especialment sota l’aigua. Peixos endèmics com el samaruc (Valencia hispanica) o el fartet (Aphanius iberus). Espècies de gambeta com la Palaemonetes zariquieyi. Serps com la Natrix maura. I fins i tot tortugues autòctones. Sí, tortugues del terreny que no són les exòtiques i invasores tortugues de florida (Trachemys scripta).

Parlem de la tortuga d’estany europea (Emys orbicularis), una espècie que per exemple encara podem trobar a la Marjal d’Almenara i la Marjal dels Moros. Es tracta d’una tortuga de xicotet tamany. La longitud de la seua closca no supera els 25 centímetres. És de color fosc i té una sèrie taques grogues molt característiques, tant en la closca com en el cap, les potes i la cua. La seua activitat és principalment diürna. Però, resulta força complicat poder observar-la, ja que viu entre la vegetació palustre de la marjal.

S’alimenten davall l’aigua o en la superfície de larves i adults d’amfibis, peixos, invertebrats aquàtics, restes vegetals i carronya. I, com la majoria de tortugues, l’Emys orbicularis hiberna. Concretament entre novembre i febrer. I també té un segon període d’hibernació entre juliol i agost que es coneix com estivació. El seu zel comença quan acaba la hivernació, podent existir un segon zel tardorenc després de l’estivació. El seguici i la còpula sol tindre lloc en l’aigua i poques setmanes després la femella fa un forat fora de l’aigua on soterra uns 6 ous. Uns tres mesos després, naixen els nounats, que són del tamany d’una moneda d’euro.

Però, malauradament, les Emys orbicularis estan patint un alarmant declivi fins al punt que la subespècie valenciana (E. o. fritzjuergenobsti) es troba actualment en perill crític d’extinció. Els motius? Doncs, la destrucció i la degradació de la seua llar, les zones humides litorals, per culpa de les transformacions agrícoles, l’ocupació urbanística, la contaminació de l’aigua i l’ús descontrolat d’agroquímics. A més a més, l’abandonament massiu de tortugues exòtiques en marjals dificulta encara més la supervivència de les Emys orbicularis, ja que pel seu xicotet tamany no poden competir amb espècies invasores com la Trachemys scripta.

Per a salvar les nostres tortugues autòctones, des de 2010 Acció Ecologista-Agró impulsa el Projecte Emys. Este voluntariat ambiental, el major del País Valencià per a l’estudi, la defensa i la conservació de les nostres tortugues, arriba este mes de juny a la Marjal d’Almenara. Concretament a la Reserva de Fauna de la Finca de Penya, on portem des de 2011 realitzant el seguiment d’esta població d’Emys orbicularis.

Si vols posar el teu granet d’arena en esta iniciativa de ciència ciutadana, vine a la marjal i ajuda’ns a estudiar i protegir les nostres tortugues!

 

Miguel Crespo Roig.