L’aigua que nodrix de vida la Marjal d’Almenara comença a brollar a la Serra del Toro-Javalambre, on naix el Palància. Les aigües subterrànies d’este riu són imprescindibles per a este aiguamoll Ramsar. Però, abans d’arribar a la marjal, l’aigua del Palància recorre un camí esculpit durant segles per diferents infraestructures hidràuliques: el Pantà del Regajo, l’Assut de Sot de Ferrer, els Engolidors d’Algar, la Séquia Major de Sagunt, la Presa d’Algar…

 

 

 

Destaquen, especialment, els Engolidors d’Algar. Este és un dels punts on millor s’aprecia com l’aigua s’infiltra dins dels aqüífers càrstics. Estos dominen el subsòl i estan connectats subterràniament amb la Font de Quart, els Estanys d’Almenara i la Font Redona, entre altres. De fet, la Presa d’Algar, situada sobre els engolidors i la Rambla d’Assuévar, té com a funció principal la recàrrega dels aqüífers, sobreexplotats pels més de 200 pous dels nous regadius de la zona.

 

Una vegada arriba a la Marjal d’Almenara, l’aigua discorre des dels seus ullals, brolladors i fonts, a través dels distints canals, séquies i goles, fins a arribar a la mar. La xarxa de séquies i canals ha sigut la base del desenvolupament del regadiu i del poblament del territori. I també un element clau per a la biodiversitat. Els sistars, molins hidràulics i llavaners i d’esta xarxa representen un conjunt d’infraestructures hidràuliques de gran valor que cal preservar.

 

 

Pel que respecta a l’ús de l’aigua en la marjal, predominen les bones pràctiques d’aprofitament racional, aplicades tradicionalment per les societats agràries. Este és el cas, per exemple, de la inundació hivernal, vital contra la intrusió salina. L’activitat agrícola també ha implicat la compartimentació de la marjal en diferents unitats de gestió de l’aigua: quadros, closes, tancats, escales… Açò ha permés una gran diversitat d’hàbitats, que han augmentat la biodiversitat.

 

Actualment una quarta part de la marjal està naturalitzada. Són les zones públiques o custodiades per Acció Ecologista-Agró, on controlem el nivell de l’aigua en funció de la vegetació i fauna que volem afavorir: saladars per a limòniums i lliris blaus; torberes alcalines i estanys permanents per a anàtids i macròfits; o terrenys amb aigües someres per a les limícoles. En la zona cultivada i privada, que ocupa les altres tres quartes parts de la marjal, les diferents tasques agrícoles creen uns ambients que també beneficien a la biodiversitat. Este és el cas de l’eixugó de primavera, la reomplida de tardor o els fanguejats hivernals.

 

 

Però, no totes les intervencions humanes en el cicle de l’aigua de la Marjal d’Almenara han sigut sempre positives. No podem oblidar que esta zona humida va estar a punt de desaparéixer pels intents de dessecació, els usos agrícoles insostenibles, la sobreexplotació dels aqüífers i els projectes urbanístics. Afortunadament, a principi de la dècada dels 90 del segle passat, Acció Ecologista-Agró va impulsar la protecció i recuperació d’este aiguamoll, que en només 25 anys ha aconseguit reviscolar. De fet, enguany esta marjal ha entrat a formar part de la llista Ramsar d’aiguamolls d’importància internacional.

 

Ara, el gran repte és garantir un cabal ecològic d’aigua per a mantindre la marjal viva. I per a açò cal respectar uns mínims ambientals en la conca del Palància per a recarregar els aqüífers i que totes les fonts i ullals brollen amb normalitat. També hi ha altres reptes. Però, eixos us convidem a descobrir-los visitant la secció del nostre blog d’educació ambiental dedicada a “Les intervencions humanes en el cicle de l’aigua de la Marjal d’Almenara”.

 

Miguel Crespo Roig.