En el planeta existixen més de 22.000 espècies diferents d’abelles i borinots. I de totes elles la més popular és, sens dubte, l’abella de la mel (Apis mellifera). Coneguda també com abella europea o abella occidental, este insecte de l’ordre Hymenoptera és originari d’Europa, Àfrica i Àsia. Tanmateix, en l’actualitat també habita a Amèrica i Oceania, on va ser introduït pel ser humà.

Rusc d’abella de la mel (Apis mellifera).

Una de les principals característiques de l’Apis mellifera, a diferència de la majoria d’espècies d’abelles (que són solitàries i de les quals parlarem un altre dia), és la de ser un insecte social, ja que viuen en eixams formats per aproximadament 50.000 individus. Però, no totes pertanyen a la mateixa “classe social”.

En cada colònia trobem tres tipus diferents d’abelles: la reina, de major tamany que la resta i les funcions de la qual són la reproducció i la direcció del rusc; les obreres, que són la base de l’eixam; i els abellots, els mascles encarregats de fecundar a la reina i que normalment no superen els 200 individus.

Per contra, les obreres es conten per milers. Cada dia han d’eixir a pol·linitzar les flors i arreplegar el pol·len i el nèctar, que després transporten al rusc per a produir la mel. A més a més, entre els seus treballs també està el d’elaborar l’aliment de l’abella reina, netejar el rusc, fabricar les bresques de cera i protegir la colònia de possibles invasors i altres perills.

Obrera recol·lectant pol·len i nèctar.

Però, malauradament, hi ha una amenaça per a la qual les obreres d’Apis mellifera no estan preparades. Es tracta del síndrome del despoblament dels ruscos, anomenat també com CCD per les seues sigles en anglés (Colony Collapse Disorder). Este fenomen, que es va detectar per primera vegada als Estats Units d’Amèrica, ja ha arribat a Europa i el País Valencià no se salva d’ell.

La causa del CCD encara és un misteri. No obstant, ja existixen estudis científics que vinculen el síndrome del despoblament dels ruscos amb l’ús de pesticides. Per este motiu, des de la societat civil s’estan impulsant diferents tipus d’iniciatives per a demanar la prohibició dels plaguicides sospitosos d’estar matant a les abelles.

No podem oblidar que el 75% dels aliments que consumim els humans i el 90% de les plantes silvestres depenen de la pol·linització que realitzen les incansable abelles obreres i altres insectes. Així que salvar-les a elles és una necessitat urgent per a conservar el nostre medi ambient, però també el nostre rebost.

Miguel Crespo Roig.

Share