Fa unes setmanes la Conselleria de Medi Ambient va publicar el cens d’aus aquàtiques nidificants este any 2016 en les diferents zones humides del territori valencià. Comparant les dades dels anys anteriors podem comprovar un descens prou considerable en la població nidificant en diferents espècies d’ardeides (agró blau, esplugabous, martinet…), limícoles (camallonga, carregada i corriolet camanegre), ràl·lids (gall de canyar i fotxa) i xatracs (xatrac comú, xatrac becllarg, xatrac menut, fumarell carablanc i curroc); i també un augment de parelles de rovellats, orovals, agrons roigs i gavines corses i capnegra.
Vull centrar-me, però, en l’anàlisi de les dades que es refereixen concretament a l’espai marjalenc d’Almenara i Sagunt, i també a la marjal del Moros per comparar.
La primera dada curiosa és la dels cabussonets (Tachybaptus ruficollis) en la que només apareixen 13 parelles en Almenara-Sagunt. Em semblen molt poques, i més quan es veu les 53 dels Moros. No acabe d’entendre eixa diferència amb als Moros, si estava molt més sec que la zona nord.
Pense que només a les basses de les torberes d’Almardà ja arribaven a les 13 parelles (i que no foren més). Sí que és cert que en els Estanys d’Almenara no s’han vist pràcticament este any, i això crec que es degut a la proliferació del blackbass, un autèntic depredador de les aus aquàtiques xicotetes i els pollets. Això explicaria, en part, la baixa nidificació als estanys de les fotxes (Fulica atra) i els fumarells carablancs (Chlidonias hybrida).
Tampoc em quadren les quatre parelles de gomet (Ixobrychus minutus). La més xicoteta de les ardeides tenia més exemplars criant només a la zona de reserva de la Casa Penya, tot i que és molt difícil saber la quantitat real perquè només podem guiar-nos pel seu reclam, paregut a un gos acatarrat. Per altra banda, les xifres de martinets (Nycticorax nycticorax), orovals (Ardeola ralloides) i agrons roigs (Ardea purpurea) són prou positives, igual que eixes 42 parelles de rovellats (Plegadis falcinellus), un au que està en expansió per tota la costa mediterrània.
Entre els ànecs em crida l’atenció les només tres parelles de sivert (Netta rufina) i que no aparega cap ànec griset (Anas strepera) per Almenara-Sagunt, que és un nidificant escàs però present este any 2016. No puc confirmar la nidificació de l’ànec capblanc (Oxyura leucocephala), però he trobat fins a quatre joves esta tardor en les basses de les torberes.
Si ens parem amb els ràl·lids existeix un altra absència inexplicable: el rascló (Rallus aquaticus), un nidificant prou comú. Però es que la omnipresent polla d’aigua (Gallinula chloropus) no té cap representant a la marjal dels Moros (???!!!). Sembla que les retallades de pressupost han afectat al número de persones que es dediquen a censar per a l’administració pública, així que no sé fins a quin punt cal agafar-se seriosament estes dades. Si que puc confirmar que Juan Ruiz, company d’AE-Agró que apareix en el llistat de col·laboradors, no ha participat este any.
Per acabar, vull referir-me al descens en les parelles nidificants del corriolet camanegre (Charadrius alexandrinus). La pressió humana a les platges està arraconant esta espècie en totes les costes turístiques (la pràctica totalitat de la costa valenciana), i encara que existeixen mesures de protecció, no s’han demostrat que siguen efectives.
Com a conclusió vull remarcar la importància de la marjal d’Almenara i Sagunt per a les aus aquàtiques nidificants. Esta zona humida mereix una figura de protecció superior i una millor gestió dels seus recursos. Este espai natural s’ha convertit en una de les referències més importants pels afeccionats a l’ornitologia. Fa només dues setmanes l’equip català Rarebirdspain va guanyar “El Gran Reto 2016” -la marató final entre els guanyadors de les diferents maratons ornitològiques fetes a Espanya, que es celebrava en la província de València- gràcies a les espècies que va sumar a la marjal d’Almardà. Ací vos deixe la crònica.
http://rbsbt.blogspot.com.es/2016/11/reto-conseguido.html
Per Ángel Bereje.
