Jornada a La Casa Penya amb motiu del Dia de la Dona
Quan vivíem amb “normalitat” abans de la pandèmia del coronavirus, a La Casa Penya organitzàvem activitats tan interessants i boniques com la jornada “Les taronges en mans de dones”, cita que vam celebrar el dissabte 7 de març amb motiu del Dia de la Dona. Ara mateix la crisi sanitària i social generada pel COVID-19 ho acapara tot. Però, des del centre d’educació ambiental de la Marjal d’Almardà-Almenara volem recordar l’esforç de totes les participants i agrair la seua assistència a esta jornada amb la següent crònica. Quan tot açò passe, vos esperem de nou a La Casa Penya. Fins aleshores, #QuedatACasa.
El passat dissabte 7 de març, amb motiu del Dia de la Dona, la Comissió d’Educació Ambiental d’Acció Ecologista-Agró va convocar a La Casa Penya la jornada “Les taronges en mans de dones”. Esta activitat, que no haguera sigut possible sense la participació de Mària Ferrer, Tica Silvestre, Brígida Pérez i Rosa Arnal, va ser organitzada amb la col·laboració de Naranjas Torres l’Ajuntament de Sagunt. Amb totes les participants vam compartir una més que interessant taula redona.
L’enginyera agrícola Mària Ferrer va ser la primera ponent que va intervindre en este col·loqui. I ho va fer explicant l’evolució de les varietats de taronges en funció de la seua comercialització. En primer lloc ens va parlar de les varietats originals, conegudes com el bressol de la taronja, i de com han canviat amb el pas del temps.
Al principi, com va explicar Mària Ferrer, simplement apareixien noves varietats de manera natural per mutacions espontànies. Este és el cas de la washington, la navelina o la navelate. Però, després va ser la mà humana qui va començar a “produir” noves varietats en funció de les exigències del mercat. Es tracta dels híbrids, taronges amb la pell més fina, més grossa, més dolces, sense pinyols, per a diferents temporades de l’any…
Estes varietats híbrides, com per exemple la nova, l’ortanique, la fortuna o la gold nugget, estan registrades com a marques, en el cas de les més cares, i per al seu cultiu s’ha de pagar als seus propietaris. Mària Ferrer també ens va parlar de la certificació ecològica que actualment poden aconseguir els productors de taronges. Es tracta d’una certificació voluntària i no privada amb la qual es vol revitalitzar el sector i fomentar un conreu sense agroquímics, més respectuós amb el territori i la natura.
Com a cloenda de la seua intervenció, Mària Ferrer va analitzar els vincles entre el cultiu ecològic de taronges i el repte d’aconseguir una veritable sobirania alimentària, social i territorial. Cal recordar que un dels objectius d’esta jornada era parlar de sostenibilitat en el camp, de justícia alimentària i de la importància de l’agricultura ecològica, tant per a l’equilibri mediambiental com per a l’equilibri social.
La segona ponent de la jornada va ser la també enginyera agrícola Tica Esteve. Com a dona que ha treballat la terra, en un magatzem de taronges i que actualment desenvolupa la seua tasca professional en la Conselleria d’Agricultura, Tica Esteve ens va descriure el paper de la dona en tot el procés productiu de la taronja. Així, per exemple, ens va parlar del paper de la dona en la collita, en la fase d’encaixar o en la selecció de qualitats combinant la informació tècnica i la seua experiència personal.
Per la seua part, Brígida Pérez i Rosa Arnal ens van contar la seua experiència en primera persona com a treballadores de Naranjas Torres, on porten tota la vida. Les dos es van mostrar molt contentes amb la seua ocupació, malgrat ser un treball dur per l’esforç físic que implica, pels horaris i per la temporalitat. Però, com ens van explicar, esta duresa es compensa amb el bon ambient i la solidaritat que hi ha al magatzem i amb la bona relació que tenen amb els seus caps.
Durant el col·loqui posterior a la taula redona vam continuar parlant de la duresa del treball al magatzem, especialment abans. De fet, la majoria de dones podien mantindre la seua ocupació gràcies a la xarxa de suport familiar. Com es va explicar, moltes iaies deixaven de treballar perquè pogueren fer-ho les filles i elles s’encarregaven de cuidar als nets.
Com va contar una de les assistents, ella de xiqueta pràcticament no veia a sa mare durant la temporada de la taronja. Fins i tot, una altra de les participants en la jornada va contar l’anècdota d’un home que portava al seu fill al magatzem perquè sa mare li donara el pit.
Quan va concloure el col·loqui, vam realitzar un tast de diferents varietats de taronges per cortesia de Naranjas Torres. Les vam tastar sense saber quina varietat era cadascuna i vam realitzar una votació entre totes les assistents per a elegir la de millor sabor. I les guanyadores van ser dos taronges ecològiques. Concretament de les varietats navelina i washington navel.
Finalment, destacar que a més a més de la taula redona i del tast vam instal·lar a La Casa Penya una mostra de fotografies antigues del treball de les dones en la taronja. Volem destacar i recordar també que amb esta jornada des d’AE-Agró volíem difondre la tasca de les dones en el sector de la taronja per a sumar-nos així als actes programats per la Coordinadora de Dones de Sagunt amb motiu del 8 de març.
Quan finalitze la crisi sanitària i social generada pel coronavirus, La Casa Penya tornarà a obrir les seues portes per a ser el punt de trobada amb la Marjal d’Almardà-Almenara de tots els amants de la natura. I, per descomptat, per a continuar col·laborant amb els diferents agents locals i territorials per a crear aliances, aprendre i conservar este aiguamoll Ramsar. Fins aleshores, #QuedatACasa.
