Si has vingut amb nosaltres a alguna activitat a la Marjal d’Almenara, la Marjal dels Moros o la Font de Quart, segur que ens has escoltat dir uns vocables pràcticament impronunciables: Myriophyllum spicatum, Ceratophyllum demersum, Potamogeton pectinatus, Potamogeton nodosus, Chara hispida… Es tracta del nom científic de les principals espècies de macròfits que podem trobar en els ecosistemes aquàtics del Camp de Morvedre. Però, què són els macròfits i quina importància tenen?

 Doncs, els macròfits són espècies de vegetació aquàtica, la presència de les quals ens indica que l’aigua és de bona qualitat, ja que la majoria d’elles aporten més oxigen del qual consumixen. A més a més, estes plantes donen refugi a peixos, amfibis i altres animals aquàtics i són la base de la cadena tròfica. Tanmateix, la seua presència en les nostres marjals va patir un fort declivi durant el passat segle per culpa de la contaminació de l’aigua.

En el primer nivell de macròfits trobem el llimac, un conjunt d’algues filamentoses que normalment són les primeres a colonitzar estanys, marjals i llacunes per a després donar pas a l’asprella. Però, si la càrrega de fòsfor i nitrogen de l’aigua és massa alta, pels vessaments de productes agrícoles o de detergents, la proliferació d’algues quan fa calor és tan elevada que es trenca la cadena dels macròfits.

Si el cicle dels macròfits no es trenca, al llimac li seguix l’asprella, com hem dit, que ja són algues superiors com la Chara hispida. Estes plantes ja tenen un balanç positiu d’oxigen: produïxen més del qual consumixen, permetent així que l’aigua siga transparent i de bona qualitat. Finalment, en un tercer nivell de macròfits tindriem espècies com el Myriophyllum spicatum, el Ceratophyllum demersum, el Potamogeton pectinatus i el Potamogeton nodosus, que a diferència del llimac i l’asprella són plantes aquàtiques superiors: tenen flor i fruit.

De totes elles, una de les més emblemàtiques és el Potamogeton nodosus, conegut popularment com llengua d’oca i que l’il·lustre botànic Cavanilles va trobar a la Font de Quart durant el seu pelegrinatge per terres valencianes. Cavanilles també va trobar a la comarca nenúfars (Nymphaea alba), espècie del tercer nivell de macròfits que va desaparéixer de les nostres marjals en la dècada dels 90 del segle passat. Ara és responsabilitat de totes i tots que la llengua d’oca i la resta de macròfits no córreguen la mateixa sort que els nenúfars.