Una oreneta no fa primavera, però una primavera sense orenetes seria inimaginable.

Estes aus volen incansables per tot arreu, caçant petits insectes en l’aire, i per això es tracta d’una de les espècies ornitològiques més familiars. Però tot i la seua popularitat caldria aclarir que quan algú que no sap d’ocells parla d’orenetes, pot referir-se a huit espècies de dues famílies prou diferents: la de les orenetes i la dels falciots.

Oreneta comú (Hirundo rustica)

Oreneta comú (Hirundo rustica)

La família de les orenetes és Hirundinidae, i en la nostra terra em podem contemplar cinc espècies: la oreneta comú, la oreneta dàurica, la oreneta cuablanca, la oreneta de ribera i el roquerol. Mentre les tres primeres fan nius amb fang, la oreneta de ribera excava túnels en els talussos dels rius i el roquerol busca forats en grans penyasegats i coves. La oreneta comú prefereix les zones rurals on hi hagen granges amb ramat, la dàurica és una enamorada dels ponts, i la oreneta cuablanca és la més urbana, doncs prefereix col·locar els seus nius en els edificis alts de les ciutats.

Oreneta cuablanca (Delichon urbicum)

Oreneta cuablanca (Delichon urbicum)

Oreneta dàurica (Cecropis daurica)

Oreneta dàurica (Cecropis daurica)

Oreneta de ribera (Riparia riparia)

Oreneta de ribera (Riparia riparia)

 

Falciot comú (Apus apus)

Falciot comú (Apus apus)

Els falciots formen part de la família Apodidae, que està emparentada amb els colibrís. Prenen el seu nom de la forma de falç de la seua silueta en vol, amb unes ales llargues i molt estretes. Ací podem veure el falciot comú, el pàl·lid i el ballester, que és molt més gran i té la panxa blanca. Estan tan adaptats al vol que es passen mesos sencers en l’aire, dormint mentre volen, i només ‘toquen terra’ per niuar als forats de les teulades dels edificis o penyasegats amb una bona altura. De fet no poden posar-s’hi en terra com la resta de les aus, perquè tenen unes potes molt curtes i fluixes que no els permeten impulsar-s’hi des de el sòl, han de deixar-s’hi des d’una alçada suficient per poder volar.

Falciot pàl·lid (Apus pallidus)

Falciot pàl·lid (Apus pallidus)

Ballester (Apus melba)

Ballester (Apus melba)

Roquerol (Ptyonoprogne rupestris)

Roquerol (Ptyonoprogne rupestris)

Els falciots i les orenetes són uns grans aliats dels humans, doncs es mengen una quantitat enorme de mosquits i altres insectes voladors, però cada vegada ho tenen més complicat per nidificar entre nosaltres. Els nous edificis, sense forats ni alers per ficar els nius, l’abandonament de les zones rurals, la destrucció dels nius de fang amb ous i/o pollets, i l’ús de pesticides estan fent minvar la població d’estes aus tan necessàries. Caldria facilitar la nidificació col·locant caixes niu a dalt dels edificis per als falciots, i protegir els nius de les orenetes. En Alemanya vaig veure nius artificials, que imitaven els que fan amb fang, ficats en molts edificis. Potser es podrien crear estructures verticals que faciliten també la nidificació.

Niu d' oroneta comuna

Niu d’ oroneta comuna

 

El cas és que no vivim fora de la natura, ni tan sols en les ciutats, i qualsevol canvi en el nostre entorn pot tindre efectes dramàtics per a d’altres éssers vius. Que no arribe mai el dia en que la primavera no tinga orenetes… ni falciots.

 

Ángel Bereje.

Share