El passat mes de maig, a La Casa Penya, ens trobarem per parlar d’agroecologia. Fou un plaer compartir la jornada amb les persones que realment estan treballant pel canvi. Comptarem amb la presència de productors, comercialitzadors, entitats públiques i associacions. I, fins i tot, els que ens porten el menjar cuinat a les nostres taules.

Fou una experiència molt enriquidora, que promocionàrem des d’Acció Ecologista-Agró al Camp de Morvedre. L’agricultura sempre va lligada al territori. I, de vegades, ha facilitat la seua conservació (altres, però, l’ha dificultat). Des d’AE-Agró volem donar suport a aquestes iniciatives. Pensem que l’agroecologia és compatible amb la conservació del territori. Enfront de l’agricultura tradicional pot ser un factor d’augment de la biodiversitat. A banda, i no menys important, pels seus valors socials com a eina vertebradora de la societat: enriquix identitats i cultura popular i dóna una eixida econòmica a territoris rurals.

A la jornada es va fer palés, sobretot, la dificultat de llauradores i altres agents relacionats per portar endavant projectes d’aquest tipus. Si podem destacar un denominador comú, és la consciència social d’aquestes persones. Tot i anar contra corrent, continuen intentant canviar els models imperants.

Vam parlar de la distància que hi ha entre les teories sobre agroecologia i la realitat per a portar-les a la pràctica. També de la necessitat de recursos i suport. Però, sobretot, de la necessitat d’un acompanyament legal. Cal regular els usos sense prioritzar l’agricultura convencional. Un exemple local és la gestió de l’aigua per al reg per degoteig, que porta fertilitzants i altres productes químics dels quals no poden escapar els camps ecològics.

Hi aparegueren conceptes com el cost ambiental de l’agricultura tradicional. O els costos per a la salut d’alguns tipus de producció. Es tracta de conceptes que s’haurien de valorar no sols ideològicament, sinó també de forma efectiva: amb repercussions legals i/o econòmiques.

Tot i això, sembla que els productes d’agricultura ecològica estan de moda. Ho veiem a l’oferta que trobem en grans superfícies. Però, hem d’anar amb compte amb el nostre consum responsable. De vegades l’etiqueta “ecològic” no és suficient. Per exemple, si comprem productes que vénen des de l’altra part del món. O embolicats amb muntons de plàstics. Aquesta moda també la sentim a les nostres terres. Una proporció important de verdures ecològiques produïdes a València es comercialitza a Europa.

També parlarem de marques associades a espais naturals, com l’experiència dels melons de Xilxes. El territori dóna un sobrevalor al producte, que s’accepta pels consumidors de bon gust. La marca lligada al territori crea un factor de diferenciació que es manifesta amb el preu. Això si, l’assignatura pendent continua sent la transformació del producte originari, com es fa a altres territoris de forta incidència turística amb melmelades, cosmètica, conserves…

El que sembla imprescindible perquè este model agrícola i de gestió del territori funcione és la consciència ciutadana. Per una banda, sembla que hi ha un acord en què els canals de distribució de les hortalisses ecològiques no poden ser els habituals. Molta comercialització s’organitza mitjançant grups de consum o estructures semblants. I per altra banda, cal la complicitat del consumidors/es, que es comprometen no sols en menjar producte de qualitat, sinó en mantindre aquest sistema, que de vegades pot ser un pèl menys pràctic que agafar una safata d’un gran supermercat.

Així, entre totes, arribarem a la següent conclusió: no es pot mantindre l’agricultura ecològica sense una consciència ciutadana que valore la seua salut i el paper social i ambiental que genera esta activitat. I açò, sols s’aconseguix amb educació per als adults, com vam intentar fer a les jornades. I també per als més menuts a casa, a l’escola i a la taula, com es fa ja a alguns menjadors escolars.

Per a finalitzar, ens agradaria poder desenvolupar totes estes reflexions i anar portant-les a la pràctica. La Marjal d’Almenara, al ser un territori ZEC (Zona d’Especial Conservació), ha de comptar amb unes normes de gestió que regulen els seus usos, entre ells l’agrícola. Volem que en elles es reculla la necessitat de trobar l’equilibri i el benestar del territori. I pensem que l’agroecologia pot ser un granet de sorra en esta direcció.

Sara Aunés i Marqués.