Crònica meteorològica a Sagunt-Corinto

 

El centre de l’Anti-Espanya no és a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona ni a l’Herriko Taberna d’Elgòibar: és al litoral valencià. Almenys, en el clima. I aquesta primavera ha quedat ben a les clares. Una primavera que, a base de temporals de ponent i inestabilitat, ha portat un gran superàvit de pluja a la immensa majoria de la península. Ha acabat la sequera.

Però, a la Comunitat Valenciana la pluja ha disminuït de nord-oest a sud-est, regirant els patrons normals: La Safor, on en promig plou més que a Londres, s’ha quedat per baix dels 25 mm en tota l’estació, per baix del 25% de la pluja normal. En contrast amb els grans superàvits que es veuen a l’oest dels mapes (provisionals) elaborats per José Ángel Núñez per a l’AEMET.

 

 

El Camp de Morvedre, i Corinto dins d’ell, pareix eixir millor parat. Però, Corinto està apuntant una singularitat inhibidora de les pluges: serà pels kilòmetres que li separen de les primers muntanyes o per factors ocults, de manera bastant persistent ha donat les menors pluges de la comarca. L’acumulat del radar en les tempestes de final de maig i del 6 de juny ho mostren: les dos vegades, una llengua seca just en l’extrem nord del litoral de la comarca, on se situa Corinto.

 

 

Eixe patró ha portat que Corinto, per exemple, haja replegat només 20 mm en maig front als 49 mm d’Almenara, distant 7 km. La bona notícia és que el balanç comarcal ha estat millor del que suggereix Corinto. Benavites, Quart, Almenara-Casablanca… també han quedat per damunt de la nostra estació.

Quant a temperatures, s’ha manifestat l’Anti-Espanya: la constància dels vents de ponent ha fet del conjunt de la primavera una estació més bé càlida a Corinto: 0,3ºC per damunt del promig, en contrast amb la sensació d’estació fresca al conjunt d’Espanya.

Com la memòria és curta, anem a repassar els tres mesos de la passada primavera:

Març va ser excepcional per la potència i persistència de les situacions de ponent. Situacions que el van fer el mes més ventós de tota la sèrie, amb 18,2 km/h. En 10 dies d’aquest mes es van superar els 70 km/h de nivell groc d’alerta, i en 5 dies es va superar el nivell taronja de 90 km/h de ratxa. Però, tots els temporals que van donar pluges tan abundants a la resta de la península van arribar dessecats, i amb 13,3 mm va ploure la tercera part de la normal. Front a la primera impressió pel vent i els núvols, va ser el tercer més càlid de la sèrie.

 

 

Abril ha estat un mes de ni fu ni fa. Ventós encara al principi. El balanç: poca pluja i lleugerament càlid. La mar fresca, com és normal, ha inhibit la inestabilitat al litoral tant en abril com en maig. Les tempestes de l’interior es desinflaven ràpidament en acostar-se.

Maig es va animar al final, amb una sèrie de situacions inestables, que van totalitzar 20 mm (menys de la meitat que a Almenara), i que han continuat a principi de juny. Això ha permés maquillar el balanç d’aquesta primavera, que en conjunt ha estat seca (ha plogut la meitat del normal) i més bé càlida.

En conjunt, aquesta primavera de 2018 ens ha portat grans canvis. Qui ens anava a dir fa no res que tindríem un ministre astronauta? I qui ens anava a dir que la primavera, per primera vegada en els deu anys de la sèrie, anava a estar a Corinto entre les estacions més seques de l’any? Així quedarà, la més seca de l’any (46,7 mm), a poc que ploga en estiu i tardor.

La ratxa continua: en els darrers cinc anys estan els quatre més secs. I els quatre més càlids.

En conjunt ha estat una estació en què ha plogut el 51% del normal, i la temperatura ha estat lleugerament per damunt de la mitjana. Aquest caràcter càlid i sec va ser extrem al març (el mes dels grans temporals de ponent) i s’ha anat apaivagant fins a resultar un maig lleugerament plujós i fresc.

Afortunadament, el conjunt d’Espanya, i l’interior valencià, ha eixit bastant millor parat. I així seguéix a les primeres setmanes de juny. Aquest inici de l’estiu climàtic és una benedicció. Que dure, que temps hi haurà per a torrar-se!

Rafael Armengot.