El Paisatge Protegit és una figura estatal de protecció mediambiental. Pretén aconseguir una relació harmoniosa entre l’activitat humana i l’ambient físic. Té la seua base legal en el Conveni Europeu del Paisatge del Consell d’Europa. Tanmateix, la seua regulació i aprovació depén de cada comunitat autònoma. Són els governs autonòmics qui decidixen quines parts del seu territori mereixen este tipus de protecció pels seus valors naturals, estètics i culturals.

Vista panoràmica del teme de Sagunt des de la Muntanya de Romeu.

Al País Valencià tenim actualment huit paisatges protegits. El primer va ser el de la Desembocadura del Millars, declarat en l’any 2005. Després, en 2006, es van aprovar els paisatges protegits de l’Ombria del Benicadell, la Solana del Benicadell, Les Sorts, les Muntanyes del Puigcampana i del Ponotx i la Serra de Bèrnia i Ferrer. I, en 2007, es van afegir a la llista el Serpis i la Serra del Maigmó i del Sit.

Ara, una dècada després, Acció Ecologista-Agró, amb el suport de diferents entitats i organitzacions, impulsa la declaració d’un nou Paisatge Protegit: les Muntanyes Litorals del Palància i el Belcaire. L’àrea proposada ocupa 17.000 hectàrees entre les províncies de València i Castelló. Concretament està delimitada pel Riu Palància a l’oest, el Riu Belcaire al nord, la Serra Calderona al sud i la plana litoral a l’est. Un paisatge difícil de trobar ja al País Valencià, ja que moltes serralades litorals han quedat malmeses.

La vall del Palància i la Serra Calderona al fons.

Este Paisatge Protegit englobaria a una vintena de municipis. Tots ells compartixen un paisatge rural de baixa muntanya i proper a la mar. Un paisatge on conviu l’agricultura amb els espais forestals. I la urbanització amb la conservació del patrimoni. Malgrat diverses amenaces, es tracta d’un territori que encara manté la seua essència. Dispersió de poblacions menudes, envoltades de turons no molt alts però rics en biodiversitat. Muntanyes que deixen passar l’aigua per a enriquir les marjals. Gent local que encara habita el poble i el fa seu. I que, a més a més, necessita els seus espais verds per a fer la seua vida, tant econòmica com de gaudi.

Des d’Acció Ecologista-Agró pensem que totes les persones que vivim en este territori l’estimem el suficient com per a no deixar-lo perdre. Volem anar amb la bici a la Font de Quart, pujar l’Alt de Romeu i passejar pel pobles de la Baronia. Moltes vegades el dia a dia no ens deixa vore més enllà. Però, de segur que tots se’n penediríem si un dia, des de la platja, mirem a ponent i trobem carreteres, pedreres, vies de trens o urbanitzacions. Perdríem allò que ens dóna la vida.

Barranc de la Catalana.

La figura del Paisatge Protegit resulta interessant en la mesura que pretén conservar estructures i elements tant materials com immaterials. Però, al mateix temps, permet mantindre activitats econòmiques i d’esbarjo existents. Per exemple la ramaderia, l’agricultura, el senderisme, el cicloturisme, la recol·lecció de bolets o espàrrecs i la cacera.

Som els habitants d’este paisatge qui tenim la responsabilitat de mantindre’l per a poder gaudir-lo. I també per a deixar als nostres fills un lloc on viure fora de les ciutats i una cultura popular d’on aprendre. Des d’Acció Ecologista-Agró busquem el suport de tot tipus d’entitats. Volem aconseguir esta figura de protecció i el reconeixement d’un espai que considerem únic. Alguns ajuntaments i associacions ja s’han sumat a la iniciativa. Quants més siguem, més guanyarem. I, així, podrem garantir el futur d’un territori que, a més a més de constituir un excepcional mosaic d’ecosistemes i paisatges, actua com a corredor ecològic entre els parcs naturals de la Serra Calderona i la Serra d’Espadà i les marjals d’Almenara i dels Moros.

 

Amb la teua ajuda, pam a pam, segur que ho aconseguim!

 

Volem les nostres muntanyes litorals, com ara, sempre!

Sara Aunés i Miguel Crespo.

Share