Sabies que les nostres espècies autòctones també generen impactes ambientals quan són introduïdes en altres ecosistemes del Planeta?

No és la primera vegada que escrivim en este blog sobre espècies exòtiques invasores (EEI). Però, en esta ocasió no parlarem de les EEI que amenacen la nostra natura, cas de la tortuga de florida (Trachemys scripta) o el cranc blau (Callinectes sapidus). Hui volem repassar les espècies animals autòctones del nostre territori que, amb ajuda humana, han colonitzat nous continents i causat greus impactes mediambientals i econòmics.

Si analitzem la llista de les 100 EEI més nocives del món de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), trobem més d’una vintena de plantes i animals que són originaris d’Europa. Parlar de totes estes espècies donaria per a un llibre. Així que hem elaborat el nostre particular TOP 5 amb animals prou comuns al nostre territori i que de segur coneixes.

El nostre TOP 5 arranca amb l’estornell vulgar (Sturnus vulgaris). Es tracta de l’únic ocell europeu present en la llista de les 100 EEI més nocives del món, llista en la qual està pel seu impacte mediambiental i econòmic a Amèrica del Nord. Allí va arribar el març de 1890, quan el farmacèutic Eugene Schieffelin va alliberar 60 estornells en Central Park, Nova York. L’any següent, amollà 40 més.

Estornell vulgar (Sturnus vulgaris) com els del bàndol de la primera foto/Viquipèdia.

130 anys després, la població estimada d’Sturnus vulgaris a Amèrica del Nord és de 200 milions. I, a més a més del seu impacte en la biodiversitat local, l’estornell provoca anualment pèrdues agrícoles per valor d’uns 1.000 milions de dòlars. I tot “per culpa” de l’admiració de Schieffelin per William Shakespeare.

Schieffelin, que era membre de la Societat Estatunidenca d’Aclimatació, entitat que tenia com a objectiu importar plantes i aus d’Europa, va decidir introduir a Amèrica la major quantitat possibles dels ocells presents en l’obra de Shakespeare. Afortunadament només ho va aconseguir amb l’estornell, que ha esdevingut en un greu problema per a agricultors i la biodiversitat local.

Conill (Oryctolagus cuniculus)/Viquipèdia.

Continuem el repàs al nostre TOP 5 amb el conill (Oryctolagus cuniculus). Per motius cinegètics ha sigut introduït en molts racons del Planeta. Per exemple, en els Estats Units d’Amèrica (EUA), Xile o Sud-àfrica. Però, ha sigut a Austràlia on els conills han tingut un major impacte. De fet, han esdevingut en la principal plaga del país oceànic per la manca de depredadors i de competidors naturals.

L’any 1859 Thomas Austin, colon britànic aficionat a la caça, va soltar 24 conills en Winchelsea, localitat de la zona oriental d’Austràlia. La proliferació dels conills va ser tan ràpida que en 1900 les autoritats van decidir alçar una tanca de 1.700 quilòmetres per a impedir el seu pas a la part occidental d’Austràlia. Però, esta mesura no va funcionar i en 1920, segons càlculs del govern, la població de conills era de 10.000 milions.

Vinyeta còmica sobre el fracàs de la tanca anticonills a Austràlia.

La colonització i expansió per Austràlia del conill és el cas de propagació més ràpid d’un mamífer invasor. I, per descomptat, va tindre greus impactes en els ecosistemes i l’economia australiana: erosió, desertització, pèrdua de biodiversitat, multimilionaris danys en l’agricultura i la ramaderia…

L’any 1950, amb una població de 600 milions de conills, Austràlia va decidir utilitzar un virus per a contagiar-los amb la malaltia mortal de la mixomatosi. Com a resultat, 500 milions de conills van morir en només dos anys. Però, els supervivents van desenvolupar immunitat genètica al virus mixoma i van continuar reproduint-se. Després de provar amb altres virus i mètodes, la població actual de conills a Austràlia és d’aproximadament 200 milions.

Rabosa (Vulpes vulpes)/Rafa Pardo.

Qualsevol que coneguera amb anterioritat a este article la problemàtica dels conills a Austràlia pensarà que ens hem oblidat d’un personatge en esta història. Parlem de la rabosa (Vulpes vulpes). Esta espècie va ser introduïda a Austràlia en 1850 com a trofeu cinegètic. Però, va ser a partir de l’esclat de la població de conills quan es va potenciar sistemàticament la importació i solta d’exemplars des d’Europa. De fet, la rabosa entra directament en el nostre TOP 5 per ser una EEI potenciada per a erradicar (sense cap èxit) a una altra EEI, el conill.

Els conills, com acabem de veure, van continuar proliferant a Austràlia malgrat la presència de les raboses. Però no així la fauna local, que no estava acostumada a la presència d’un predador com la rabosa. Marsupials com el numbat (Myrmecobius fasciatus), el coala (Phascolarctos cinereus) o les diferents espècies de ualabis van començar a ser víctimes habituals del Vulpes vulpes. Ara estan en perill d’extinció.

Numbat (Myrmecobius fasciatus)/Viquipèdia.

Les raboses, que actualment tenen una població estimada de sis milions d’individus a Austràlia, es van especialitzar també a caçar aus fins al punt de provocar un greu declivi dels ocells insectívors. De fet, la forta disminució d’estos controladors naturals de plagues i l’impacte dels conills va propiciar una enorme crisi agrícola en els anys 20 del segle passat, durant la qual es van caçar milers de coales, tant per la fam que passava la gent com per ser assenyalats injustament com a causants de la crisi.

Continuem ara amb el nostre particular TOP 5 amb l’únic peix de la llista de les 100 EEI més nocives del món que és autòcton als rius valencians. Es tracta de la truita (Salmo trutta), espècie que habita principalment en rius cabalosos d’aigües fredes i ràpides i que, entre finals del segle XIX i principis del segle XX, va ser introduïda a Nord-amèrica, Sud-amèrica, el Carib, Àfrica, Àsia i Oceania.

Truita (Salmo trutta)/Viquipèdia.

El motiu de la seua introducció va ser el de pescar-la amb mosca, ja que entre els aficionats a la canya és considerada com un trofeu important per la dificultat que presenta la seua captura. I, a més a més, és una espècie molt apreciada gastronòmicament.

Malauradament, en els rius on ha aconseguit establir-se, com és el cas dels de la serralada dels Andes o els de la Patagònia argentina, la seua arribada ha provocat una reducció important en les poblacions locals de peixos, amfibis i insectes aquàtics. No podem oblidar que la Salmo trutta, a més a més de prou corpulenta, és la truita més salvatge de totes les del Planeta. I ho demostra defensant el seu territori amb agressivitat i voracitat.

Gat domèstic (Felis catus).

Finalment, el nostre TOP 5 d’EEI el completa el nostre gat domèstic (Felis catus), que és una espècie exòtica invasora a Oceania i Amèrica i en múltiples illes del Planeta. El seu ampli ventall de preses potencials, la seua alta eficiència com a depredador, el seu elevat èxit reproductiu i la simpatia que desperta com a mascota entre les persones l’han convertit en un dels carnívors més letals de l’actualitat.

De fet, només als EUA es calcula que els gats maten entre 1.400 i 3.700 milions d’ocells i de 6.900 a 20.700 milions de mamífers a l’any. La seua arribada al continent americà i expansió arreu del Planeta va començar al segle XV, amb l’inici de la navegació arreu del món. Des d’aleshores han colonitzat pràcticament tots els racons de la Terra com a companys inseparables de les persones.

Exemplar dissecat del ja extint caragolet d’Stephens (Xenicus lyalli).

El gat està present, per exemple, en pràcticament les 179.000 illes que hi ha al nostre Planeta, on suposen un greu problema per a la biodiversitat local al ser els responsables directes de l’extinció del 14% dels vertebrats. Concretament, han fet desaparéixer ja 13 espècies de rèptils, 26 d’ocells i 18 de mamífers, a més a més d’amfibis i invertebrats.

El cas més famós és el del caragolet d’Stephens (Xenicus lyalli), un ocell nocturn no volador que vivia en un illot ubicat entre les dues illes principals de Nova Zelanda. L’hivern de 1895 Tibbles, el gat del far de l’illot Stephens, va caçar els 16 exemplars que componien la població mundial de Xenicus lyalli, sent este el cas conegut més ràpid d’extinció d’una espècie.

Com acabem de veure amb este TOP 5 d’EEI, qualsevol espècie que és segrestada del seu hàbitat i introduïda en altre ecosistema pot esdevindre en un malson ecològic. De fet, les EEI són, junt amb el Canvi Climàtic i la destrucció del territori, les principals causes de pèrdua de biodiversitat al nostre Planeta. Per això, el comerç amb plantes i animals exòtics hauria d’estar prohibit o, com a mínim, molt més regular que en l’actualitat.

Fins que arribe eixe moment fem una crida a la responsabilitat individual de cada ciutadà i ciutadana per a no repetir els errors de personatges com Thomas Austin o Eugene Schieffelin. No compres plantes ni animals exòtics. I, per descomptat, no els alliberes ni introduïsques en un ecosistema que no és el seu perquè les conseqüències poden ser molt negatives i irreversibles per a la nostra natura.

Miguel Crespo Roig.

Share