El passat 17 de desembre va aparéixer un cigne negre (Cygnus atratus) a la Marjal dels Moros. I, per ara, encara hi continua.
Durant les passades festes de Nadal molts curiosos es van apropar a este aiguamoll per a fotografiar o donar a menjar a esta rara avis. Segons hem pogut esbrinar, es tracta d’un exemplar que s’ha escapat dels Jardins de Vivers de la ciutat de València.
Normalment el cigne negre no és una au que es puga veure amb facilitat a les nostres zones humides. I el motiu és senzill. Es tracta d’una espècie endèmica d’Austràlia, des d’on va ser introduïda posteriorment a Nova Zelanda. A Europa va arribar a principis del segle XVIII. Concretament, la van portar els colons anglesos. I la seua arribada va generar una gran commoció en la societat de l’època, ja que fins aleshores només es coneixien cignes de color blanc.
Des del seu desembarcament a Europa, esta majestuosa au ha sigut emprada en estanys ornamentals. Actualment acostuma a compartir estos espais aquàtics artificials amb cignes muts (Cygnus olor), oques vulgars domèstiques (Anser anser domesticus) o ànecs muts (Cairina moschata). I, de tant en tant, algun cigne negre (o algun altre company de presó) aconseguix escapar (o és abandonat pels seus propietaris) i acaba refugiant-se en alguna marjal, com és el cas del protagonista del nostre article.
L’hivern passat, per exemple, també es va veure un cigne negre a Castelló. Concretament al Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars. I en la primavera de 2017 hi hagué un exemplar al Parc Natural del Fondo d’Elx. En total hi ha una desena de cites al País Valencià. La primera és de l’any 1982 al Parc Natural de l’Albufera. I en 2005 tenim l’única cita de més d’un individu. Va ser a l’Estany de Cullera, on un veí va abandonar dos cignes muts i dos negres.
Actualment a Europa ja existixen poblacions assilvestrades. Concretament a Holanda i Polònia. I açò suposa un problema per a la biodiversitat autòctona. Especialment per a la resta d’anàtids. El cigne negre és molt territorial i pot arribar a ser molt agressiu en cas de reproduir-se. A Nova Zelanda, on recordem va ser introduït i on actualment té una població d’entre 300.000 i 500.000 exemplars, s’ha constatat també el seu impacte negatiu sobre les comunitats de macròfits.
Però, per ara este no és el nostre cas. Els cignes negres abandonats o escapats al nostre territori acaben morint en el medi natural. Es tracta normalment d’animals que han rebut la impressió de l’espècie humana. O siga, són individus que en el seu període d’aprenentatge, que transcorre durant les seues primeres setmanes de vida, van ser manipulats intensament per les persones i han acabat identificant-se amb nosaltres.
Això explica perquè el cigne negre de la Marjal dels Moros, en lloc de fugir de la gent, la busca per a demanar aliment. En el pitjor dels casos, els animals que han experimentat la impressió humana són incapaços de relacionar-se amb els de la seua espècie, no saben alimentar-se sense l’ajuda de les persones i perden la por als depredadors. Així que, en general, la seua viabilitat en el medi natural és pràcticament nul·la.
El futur del cigne negre de la Marjal dels Moros és tan incert com tràgic, igual que el de la resta d’animals exòtics que acaben escapant-se o sent abandonats. Potser siga capturat i retornat als Jardins de Vivers. Potser acabe morint. O potser sobrevisca. I, en tal cas, existix la possibilitat que afecte negativament als ocells autòctons, molts d’ells en perill, que crien en este aiguamoll. O potser siguen els curiosos, que van a alimentar-lo o a fotografiar-se amb ell, qui ocasionen molèsties i acaben perjudicant la comunitat d’aus reproductores d’esta zona humida.
Igual que els primers cignes negres que van arribar a Europa, l’exemplar de la Marjal dels Moros ens hauria de commocionar. I, com a societat, hauríem de replantejar-nos el fet de tindre animals exòtics (i també autòctons) empresonats en estanys ornamentals, gàbies o peixeres. O en zoològics com el Bioparc de València o aquaris com l’Oceanogràfic de la Ciutat de les Arts i les Ciències. En Acció Ecologista-Agró ho tenim clar. Este cigne negre, com la resta d’animals del Planeta, hauria de viure lliure en el seu medi natural.
Miguel Crespo Roig.
