PER QUÈ TREBALLEM LA PERSPECTIVA DE GÈNERE A LA CASA PENYA?
Històricament l’acadèmia ha estat configurada i ocupada exclusivament per homes. Excloent així, de manera intencionada, durant segles a més de la meitat de la població, les seues capacitats, habilitats, interessos i preocupacions, dins d’un sistema patriarcal i misogin que, per desgràcia, continua doblegant a tantes i tantes dones de manera subtil mitjançant els rols de gènere establits.
Si comparem, és cert que en les últimes dècades les dones hem aconseguit una significativa representació dins de l’àmbit científic. No obstant, també ho és que estos estereotips persisteixen i obstaculitzen la nostra presència dins del camp de la investigació i universitari.
Per a desxifrar, tombar i esborrar-los, cal treballar cada dia, parlar i debatre, compartir experiències. En este sentit, iniciatives com la que vam organitzar a La Casa Penya el 12 de març, ajuden a visibilitzar el treball de científiques i les seues contribucions a l’hora de generar nous coneixements, resoldre problemes i dissenyar estratègies per conservar el medi ambient.
Eixe dia, amb motiu del Dia de la Dona, la Comissió d’Educació Ambiental d’Acció Ecologista-Agró va convocar a La Casa Penya la jornada “Dona, ciència i natura”. Esta activitat, no haguera sigut possible sense la participació d’Isabel Cordero, Emilia Matallana, Tonyi Rodrigo i Andrea Márquez, amb qui vam poder reflexionar i analitzar la bretxa de gènere en la ciència.
QUINES DESIGUALTATS DE GÈNERE ESTRUCTURALS TROBEM EN L’ACADÈMIA?
A voltes podem parlar des de la nostra experiència i altres no, o potser el fem des de la d’alguna persona coneguda. Perquè la realitat és que hi ha una gran quantitat de barreres que les dones enfrontem a l’hora d’accedir a la universitat, com a estudiants o investigadores, només pel fet de ser dones. I d’ençà que som ben xicotetes, amb la qual cosa resulta evident que la inconsciència de la situació és una peça clau per condicionar les nostres oportunitats/el nostre futur.
En este sentit, la falta de referents femenins, principalment en les carreres STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) contribueix a la masculinització d’estes i altres àrees de coneixements així com a la indecisió de les joves que han d’escollir quins estudis superiors cursar, sense conéixer dones en qui poder descobrir què els agrada i sentir-se identificades. Malgrat que existeix una major proporció de dones que accedeixen a nivells d’ensenyança superior.
A banda, tenim el cas contrari, amb una clara sobrerrepresentació en les àrees de la sanitat, l’educació (on més del 70% de les estudiants són dones), arts, humanitats i ciències socials. La motivació i la vocació per estos estudis és alimentada per la falta d’orientació acadèmica i professional que reben les xiques respecte a les STEM. També pels comportaments que s’esperen de nosaltres i que ens aproximen més, per tant, a professions associades als cuidats, la comunicació, la comprensió i l’empatia. És a dir, més vinculades a les emocions i no a l’èxit, l’economia i el poder, com succeeix en el context dels homes.
Esta visió, posa de manifest un dels problemes estructurals de l’acadèmia: la falta de paritat en les aules i els laboratoris. Fenomen que es reprodueix i agreuja a mesura que les dones avancen en la seua carrera acadèmica, són més exitoses i tenen més responsabilitats. De fet, segons la UNESCO, la quantitat de joves que estudien en la universitat i després es dediquen a investigar es redueix a menys de la meitat. I no és casualitat.
Ací entren en joc altres discriminacions que també vam destacar en la tertúlia. Com és la bretxa salarial, que de manera indirecta i invisible afecta les dones; la base hiperproductivista i el reconeixement de mèrits de la que parteix el món de la investigació i en el qual la maternitat és un hàndicap; l’estimulació de missatges i creences que limiten i qüestionen les nostres capacitats i habilitats segons les àrees d’estudi, inhibint la nostra confiança, autoestima i assoliments. Sense oblidar, la fraternitat acadèmica existent que deixa fora a les dones en diferents nivells i situacions laborals, veient-se perjudicada tota la seua carrera professional, des de la contractació fins a la visibilització del seu treball. A més a més del rebuig i la concepció d’incompatibilitat de la “feminitat” en determinades àrees.
QUÈ PODEM FER PER TRANSFORMAR LA CIÈNCIA EN UNA CURSA SENSE OBSTACLES PER A LES DONES?
Per afavorir la presència de les dones en l’àmbit de les STEM i la investigació és imprescindible rescatar el testimoni, les aportacions i la imatge de totes aquelles que han estat silenciades i invisibilitzades, tant en els llibres de text com en qualsevol altre tipus de recurs didàctic. Sabeu qui són Marie Tharp, Sara Seager, Maryam Mirzakhani, Gerty Cori, Josefina Castellví, Diane Fossey, Rachel Carson o Lyn Marguliss? No, aleshores ja és hora de conéixer qui són i què van fer per tota la societat.
A banda, evidentment des de les institucions s’ha de garantir la contractació de dones, la retenció, valorització i visibilització del seu talent, a més a més, de la conciliació personal i familiar per tal que els rols de gènere no interfereixen més encara en el seu desenvolupament professional. Per a això, els aspectes que serveixen de base a l’acadèmia, masculina evidentment, han de canviar, configurar-se per homes i dones per tal de ser inclusives, justes, igualitàries i equitatives.
Andrea Márquez.
